El Brexit posa en risc la unitat del Regne Unit. Després que els nacionalistes escocesos van amenaçar de convocar una segona consulta d’independència, ara a Irlanda del Nord el partit republicà catòlic proirlandès Sinn Féin ha demanat un referèndum per a la reunificació de l’illa d’Irlanda els pròxims cinc anys.

L’anunci el va fer la vicepresidenta del Sinn Féin i líder del partit a la regió, Michelle O’Neill, diumenge passat, en un acte de commemoració de l’Alçament de Pasqua de 1916 dels irlandesos contra els britànics, que va desembocar en la guerra d’independència (1919-21) i la partició de l’illa tal com la coneixem avui. És a dir, Irlanda (aleshores Estat Lliure Irlandès) va quedar amb els 26 comtats del sud i el Regne Unit amb els sis comtats del nord-est que formen Irlanda del Nord.

“La fi de la partició ha entrat en una nova dinàmica a causa del Brexit, que exposa la naturalesa antidemocràtica de la partició”, va dir O’Neill.

L’anunci té lloc quan queden poc dies perquè el 10 d’abril se celebrin els vint anys dels acords de pau de 1998, que van posar fi a tres dècades d’un conflicte armat entre republicans catòlics proirlandesos i unionistes protestants probritànics que va fer 3.500 morts. També, quan fa 14 mesos que la regió no té govern perquè els partits de les dues comunitats no es posen d’acord per formar un executiu compartit.

Els Acords de Divendres Sant recullen la possibilitat de convocar un referèndum de reunificació. El referèndum, però, només el podrà convocar el ministre britànic per a Irlanda del Nord, és a dir, Londres, sempre que es donin les circumstàncies adequades i hi hagi indicis que la majoria de la població ho vol. El problema és la interpretació d’aquest punt. El 2012 i el 2016, l’aleshores vicepresident del Sinn Féin, el difunt Martin McGuiness, ja va proposar un referèndum de reunificació, però el govern britànic va dir que no es donaven les circumstàncies necessàries.

Després de la consulta del Brexit, l’exprimer ministre irlandès, Enda Kenny, ja va demanar la reunificació de l’illa i que Irlanda del Nord es mantingués a la UE, com va passar amb la República Democràtica Alemanya després de la caiguda del mur de Berlín. En el seu discurs a Belfast, O’Neill va esgrimir que la partició actual no és la república que pretenien construir aleshores (el 1916).

El Brexit ho ha accelerat tot. Els republicans van votar per continuar a la Unió Europea (UE) i els unionistes, per sortir-ne. El principal conflicte és la frontera, fins ara invisible i que, segons la UE, s’haurà de tornar a instal·lar un cop el Regne Unit deixi de pertànyer a la UE. El govern de May ha garantit als nord-irlandesos que no hi haurà frontera.