Un retrat improvisat i ràpid d’una persona creativa ens pintaria un individu potser extrovertit, divertit, àgil mentalment i força intel·ligent. Com podria ser d’una altra manera? Té sentit que una persona creativa sigui avorrida?

La realitat, però, desmenteix aquests tòpics. Molt sovint l’actitud creativa està vinculada amb el no fer res, la inacció i, especialment, l’avorriment. L’explicació d’aquest fet no és senzilla. Sembla que els períodes de repòs mental, associats sovint amb avorrir-se, són útils perquè permeten silenciar l’excessiva activitat mental, asserenar les nostres idees i fer que l’activitat cerebral quedi com suspesa, en un estat que els neurocientífics anomenen absorció.

Segurament és per això que moltes persones que mediten i que són capaces de deixar de pensar tenen més facilitat per, de sobte, il·luminar-se creativament de forma espontània, sense forçar res. Qualsevol activitat Zen, és a dir, que elimini l’ego i els pensaments forçats, tendeix a afavorir la creativitat i els moments d’inspiració o insight.

Per què passa això? Doncs la raó és ben senzilla. Les persones acostumades a deixar la ment en blanc, d’una manera o altra, tendeixen a fer servir més les estructures cerebrals anomenades “xarxa per defecte”, caracteritzades per fomentar la imaginació radical, la visualització, les connexions remotes i, especialment, la “ment vagant” (mind wandering). Aquest cervell creatiu alternatiu facilita el somiar despert i la fantasia.