Una empresa del Vallès amb la qual treballo, va passar de facturar dos a deu milions d’euros en pocs anys, gràcies a una política de creixement constant de la capacitat operativa; és a dir, de l’oportunitat d’absorbir més feina de la que actualment fan. La seva estratègia es basa a anar invertint en maquinària que permeti absorbir nous clients, però també noves feines que amb les antigues no es puguessin dur a terme, i que l’ajudin a generar nous ingressos i marges més elevats. És més, de vegades, la inversió en capacitat no es tradueix a dedicar diners a noves màquines, sinó a millorar els processos per desfer colls d’ampolla, no només operatius, sinó també executius i administratius. D’aquesta manera, amb el mateix equip, espai i maquinària, podràs absorbir tota la feina que la tasca comercial aporti.

Sovint, demano a empresaris que em responguin una senzilla pregunta: si demà arribés un client nou que representés un 10% del que vens avui, podries absorbir-lo amb facilitat? Malauradament, la resposta a aquesta pregunta és sovint vaga, confusa i plena d’apriorismes que una empresa no es pot permetre, per exemple: “Depèn del gruix de la comanda”, “Depèn dels terminis”, “Amb la gent adequada” o “Si fos d’un producte estàndard, sí”, entre d’altres.

La capacitat per créixer és pensar en gran i tenir l’empresa preparada per aprofitar les oportunitats que generi l’estratègia de creixement definida. És a dir, si una empresa que factura dos milions d’euros (com la de l’exemple inicial) té com a objectiu convertir-se en una empresa de deu milions d’euros, ha de pensar i fer allò que fan les empreses d’aquesta grandària. Això significa invertir en:

* Capital operatiu. Una empresa més gran requereix maquinària més potent, més ràpida i més productiva; és a dir, que treballi més i millor, amb menys recursos. Això s’aconsegueix actualitzant-la i no tenint por d’endeutar-se, si la inversió està justificada i té el suport d’una estratègia clara i un pla d’implementació definit.

* Equip productiu. Sabem on anem i quin vehicle utilitzarem, per tant ara ens cal tenir la gent adequada per fer aquest viatge. Això pot voler dir gent nova, però també formació a la gent actual que pugui (i vulgui) fer aquest viatge i tot el que comporta. Només amb l’equip adequat i preparat arribaràs on vols.

* Processos per a l’èxit. Com hem dit, la capacitat no és només invertir recursos per tenir més maquinària i gent, sinó també per treure’n més profit, ja sigui eliminant colls d’ampolla o millorant els processos de treball de l’empresa, tant els operatius com els administratius, per exemple.

* Tecnologia adaptada a l’empresa. I no a l’inrevés. L’empresa ha d’estar tecnològicament preparada per gestionar una dimensió més gran. Per exemple, una empresa petita podrà gestionar-se amb un programa de comptabilitat senzill, però un negoci de deu milions d’euros necessitarà un ERP que li permeti fer un salt quan la mida ho requereixi.

* Recursos econòmics suficients. Un negoci amb capacitat de créixer és un negoci que genera tresoreria de forma ràpida i que s’endeuta de forma sana, aprofitant els recursos econòmics per invertir a anar més enllà i no per quedar-se on és. L’endeutament, en aquests casos, pot ser una bona manera de créixer, que poques empreses aprofiten, amb la falsa creença que els deutes són dolents sempre.

* Informació rellevant i valuosa. Una de les inversions més barates (sovint gratuïta) que pot fer una empresa és, com dèiem anteriorment, aprofitar el recurs més abundant que tenim: la informació. Dèiem que la tecnologia ha de ser l’adequada a les dimensions que volem assolir i, aquesta, ens pot ajudar a obtenir aquella informació que ens permeti afrontar nous clients i projectes de creixement.

* Un equip executiu eficaç. Una empresa com la de l’exemple no pot passar de dos a deu milions d’euros sense un equip executiu que lideri totes les àrees de l’empresa i els seus equips, amb l’estratègia definida per la propietat i la direcció.

* Mentalitat de director general. Sovint, una empresa es queda aturada en un nivell on l’empresari pot controlar totes les àrees de l’empresa com ho feia quan l’empresa facturava per sota del milió d’euros. Això, que pot ser útil en una empresa petita, no permet afrontar un creixement seriós i sostingut, per la qual cosa cal que l’empresari adopti un dels dos papers següents: director general i/o soci.

En definitiva, preparar l’empresa per créixer i invertir en la seva capacitat equival a pensar en gran, per jugar amb els grans.

En el pròxim capítol l’autor tractarà sobre la successió d’aconseguir l’èxit.