La cura a què es vol sotmetre el riu Ter perquè mantingui en tot moment el seu cabal ecològic ha viscut uns primers dos mesos de l’any en què el riu ja no ha hagut de fer un sobreesforç per subministrar aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, i les dessalinitzadores hi han tingut molt a veure, dins dels compromisos de la Taula del Ter.

Durant el mes de febrer, el volum d’aigua del Ter derivat a Barcelona i la seva regió ha estat de 8,3 hm³, amb un cabal mitjà de 3,4 m³/s, quan d’habitud és de 5 m³/s, tot assolint així mínim històric. La gestió que s’ha dut a terme ha intensificat l’extracció d’aigua subterrània a la conca del Llobregat -gairebé 4 hm³, però el que ha estat decisiu és la producció de les plantes dessalinitzadores, la del Llobregat funcionant al 85% i la de la Tordera al 75%, amb un cabal aportat al sistema de 2 m³/s, equivalent al consum d’aigua de gairebé un milió de persones. Les pluges hi han ajudat, és clar, amb abundor de cabals que han fluït pel riu Llobregat a la Vall Baixa. A més, cal dir que s’ha intensificat l’extracció d’aigua subterrània a la conca del Llobregat, fins arribar a gairebé els 4 hm³.

Com explica Jesús Palau, portaveu del Grup de Defensa del Ter (GTD), “la sequera, que va ser evident els darrers mesos de l’any passat, ha pressionat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a engegar les dessalinitzadores perquè treballessin a nivells desconeguts, del 80%”. Com remarca, l’acord de la Taula del Ter ja establia que “calia avançar en el funcionament de les dessaladores, per allargar les reserves i aprofitar així un recurs inexplotat, perquè recordem que estaven funcionant al 10%”. Al seu paper, és clau que l’ACA hagi imposat uns criteris ecològics “en lloc dels economicistes de les empreses concessionàries, que prefereixen tractar l’aigua dels embassaments, més barata”.

Com explica el director de l’ACA, Jordi Agustí, hi ha hagut una transformació profunda en els criteris d’explotació: “De la Taula del Ter se n’han extret canvis com treballar més el recurs hídric del Llobregat que el del Ter, estem balancejant cap al km 0, i aquí hi incloem la dessalinització.” Com explica, “abans s’entrava en dessalinització més tard, sobre el nivell de reserva dels embassaments. Abans produïen quan estaven per sota del 50% i ara el criteri ha canviat al 60%. Així, treballen durant més temps.” De fet, els embassaments han estat a un nivell del 53,2% el gener i 44% el febrer.

Al voltant de si s’encareix el rebut de l’aigua amb un nou mix, Jesús Soler explica que “els costos de la dessalinització i de l’aigua regenerada han anat minvant i a hores d’ara el preu no s’allunya gaire del de tractar l’aigua del riu”. Jordi Agustí, per la seva banda, tanmateix considera que “sempre és millor recórrer als embassaments, ja que la dessalinització suposa un cost ambiental, energètic i econòmic”.

La incertesa sobre qui tindrà la concessió del subministrament, com explica Agustí, “no altera els compromisos, l’ACA dona les consignes d’on s’han d’extreure els recursos, està previst al plec de condicions. La nova concessió interioritza el cost de les dessalinitzadores, sense que s’hagi d’apujar la tarifa”.

En els darrers mesos, l’ACA ha estat treballant en els diversos compromisos per obtenir els cabals acordats, és a dir, que del 2018 al 2022 s’ha de reduir dels 166 hm³ anuals actuals als 140 hm³, i, amb vista al 2028, als 90 hm³, és a dir, no depassar el 30% del cabal del riu. S’està duent a terme per ampliar la dessalinitzadora de la Tordera, per sumar als 20 hm³ uns 60 hm³ més. Així mateix, s’ha clos la redacció de l’avantprojecte per rehabilitar la potabilitzadora del Ter i s’ha conclòs estudi per ampliar la potabilitzadora d’Abrera, mentre que a la potabilitzadora de Sant Joan Despí s’han dut a terme les obres de separació de les dues línies de tractament. Hom no pot oblidar el protagonisme que tindrà, per alleugerir l’aportació del Ter, l’aigua regenerada que es pugui obtenir de l’estació de regeneració del Prat, amb capacitat per produir 60 hm³ a l’any, ampliable a 75 hm³.

Com afirma Jordi Agustí, “hi ha un clar canvi de paradigma amb l’Acord del Ter, amb més recurs a la dessalinització i regeneració, tot posant en valor les instal·lacions”. El canvi de paradigma suposa també que ara el riu treballador sigui el Llobregat, en lloc del Ter, per abastir Barcelona, en un moment en què disposa de més reserves que mai.