L’entrada a la presó de l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva, amb un poder de mobilització únic al Brasil i favorit per tornar a la presidència en les eleccions de l’octubre, ha estat tan agitada com s’esperava. Mentre els seus advocats intentaven aturar-ne la detenció amb recursos d’última hora, l’expresident no va complir el termini que li va donar el jutge Sergio Moro i es va refugiar al sindicat dels obrers del metall de São Paulo, on va començar a fer política. Va ser un retorn als orígens, envoltat de centenars de seguidors i d’una tensió alimentada pels molts rumors sobre el destí final del líder més popular de l’esquerra a tot el continent americà.

Amb un compte enrere a viva veu, els simpatitzants de Lula aplegats davant de la seu sindical van celebrar al crit de “Resistència!” que el seu líder no complís l’ultimàtum imposat pel magistrat, que en va ordenar la detenció a les cinc de la tarda del Brasil com a màxim. Al vespre es creia que Lula parlaria a la multitud, a l’espera de que la policia l’anés a buscar, tal com mana la llei.

Es lliurarà en el termini establert? Obligarà la policia a detenir-lo per la força? Les dues preguntes van mantenir pendents els brasilers durant el dia d’ahir. El diari Folha de Sâo Paulo ja havia anticipat a mig matí que l’expresident havia confirmat la seva decisió de no viatjar a Curitiba, on l’espera una cel·la especialment preparada per a ell. El dubte era ahir si esperaria la policia al sindicat o es lliuraria per pròpia voluntat. La decisió final va dependre d’accelerades reunions dels màxims referents del Partit dels Treballadors (PT). Mentre uns defensaven “resistir fins a les últimes conseqüències”, altres feien crides a la calma i a una entrega negociada.

“Prevaldrà el sentiment de Lula”, va dir el senador Humberto Costa, de l’ala moderada del PT. Més dur va ser el seu company de files Lindbergh Farias: “Si volen arrestar Lula hauran d’envair el sindicat.” Paral·lelament, els advocats lliuraven la seva batalla contra rellotge als tribunals, amb un habeas corpus davant el Tribunal Suprem sense resultats. L’argument de la defensa és que la sentència de Moro contra Lula no té substància jurídica, que va ser ràpida i va violar el dret de defensa. En el fons, el consideren part d’una persecució política contra un líder que si es presentés a les eleccions podria tornar al Palau del Planalto.

Per a la dreta, en canvi, Lula encarna tots els mals del populisme llatinoamericà i vol veure’l entre reixes. El jutge Moro el va condemnar a nou anys, una pena que un tribunal de segona instància va elevar fins a dotze anys i un mes per presumpte cobrament d’un suborn. La investigació va determinar que Lula va acceptar un pis en un balneari de part d’una constructora lligada a l’Estat a través de contractes milionaris en infraestructures. Pel jutge, el pis era el pagament del suborn en espècies. Amb tot, Lula sempre ha dit que mai n’ha estat el propietari i que no està provat que la constructora hagi tingut cap tracte de favor.

El Brasil va viure ahir hores molt tenses. Centenars de persones van envoltar la seu sindical on Lula resistia. Les caravanes de manifestants es dirigien des de diversos punts cap a Curitiba. La magnitud històrica del moment va convèncer el jutge de no mostrar Lula emmanillat. El PT havia pensat entrar en el joc, convençut que elevar el líder a màrtir podria donar fruits futurs. La gran pregunta és si la presó expulsarà finalment Lula de la cursa política, un escenari on l’exobrer se sent poderós. Gairebé invencible.