La joventut francesa es mostra poc entusiasmada amb Emmanuel Macron, el president més jove en la història de la Cinquena República. El dirigent centrista només va obtenir un 18% dels vots en la primera volta de les presidencials, darrere del socioecologista Mélenchon (29%) i la ultradretana Le Pen (22%). Macron segueix ara de ben a prop el moviment creixent d’ocupacions en les universitats, contra la instauració de la selectivitat a França. Després d’una presència minoritària en les mobilitzacions a la tardor en contra de la reforma laboral, els universitaris tornen a manifestar-se –la seva mobilització ha resultat decisiva en les últimes dècades en l’èxit o fracàs de les protestes a França– i aspiren a reforçar les vagues dels agents ferroviaris i dels funcionaris durant una primavera que pot ser calenta i en què es commemora el cinquantè aniversari de la revolta del Maig del 68.

Des de finals de març, una quinzena d’universitats públiques (d’un total de 70) han estat ocupades o bloquejades de manera parcial. Les universitats de Montpeller, la Jean-Jaurès de Tolosa i la facultat de Tolbiac de la Sorbona a París –majoritàriament vinculades a carreres de ciències socials i humanitats– lideren una mobilització que aspira a perpetuar-se i fins i tot impedir la celebració dels exàmens de final de curs. Per evacuar les classes ocupades, exigeixen la retirada de la llei sobre l’orientació i l’èxit dels estudiants, que permetrà a les universitats públiques triar els estudiants en funció de les aptituds personals en el cas de les facultats més sol·licitades, com ara dret, psicologia o ciències esportives.

Aprovada el 15 de febrer, aquesta reforma universitària va suscitar inicialment una feble contestació, tot i que posava en dubte un dels pilars del model social francès: l’accés universal als estudis universitaris. No obstant això, la polèmica agressió d’un grup d’estudiants a Montpeller va esdevenir l’espurna del moviment creixent d’ocupacions. El 22 de març passat, un grupuscle d’extrema dreta va entrar la universitat d’aquesta localitat i va agredir amb pals una cinquantena d’estudiants que l’ocupaven. L’assalt, organitzat presumptament amb el suport de la direcció, va comportar la imputació judicial d’un dels professors i del rector de la universitat de Montpeller, Philippe Pétel, que va dimitir a finals de març.

“Després dels fets de Montpeller, vam passar de ser uns 400 estudiants mobilitzats a més de 800 que ens vam reunir el 25 de març en una assemblea general”, explica Marianne K., 19 anys, una estudiant d’història de l’art que participa en l’ocupació del centre de Tolbiac. “Les vagues d’estudiants solen tenir una escassa repercussió econòmica, així que hem decidit ocupar per apropiar-nos de la universitat”, assegura Clement Lapesche, que també dorm des de fa tres setmanes en aquesta facultat de París.

“Hem superat el nombre d’universitats ocupades i d’estudiants presents en les assemblees generals de les mobilitzacions del 2006 en contra del CPE [un contracte laboral específic per als joves]”, afirma optimista Sidoine Corbin-Occelle, un professor d’economia de la Sorbona, present ahir en una manifestació a París, que va reunir alguns milers d’estudiants i docents.

Malgrat el nombre creixent d’universitats ocupades, el govern francès considera que la mobilització resulta minoritària i que està liderada “per estudiants d’extrema esquerra”. “Els exàmens de final de curs, evidentment que se celebraran”, va assegurar el primer ministre francès, Édouard Philippe. Davant del descontentament creixent, l’executiu ha incrementat els seus esforços per evitar les ocupacions a través d’intervencions policials, com ara en les universitats de Bordeus, Estrasburg o Nanterre, la mateixa facultat on va originar-se la revolta del Maig del 68.