El Regne Unit va decidir ahir unir-se a França, Holanda i els EUA en la decisió d’intervenir a Síria per dissuadir el règim sirià de l’ús d’armes químiques. En una reunió d’emergència del Consell de Ministres del govern de May, que va durar més de dues hores, van concloure que l’atac a la localitat siriana de Duma en què van morir 75 persones, inclosos nens, va ser “un acte vandàlic i escandalós”. També van manifestar que “és molt probable que el règim d’Al-Assad sigui responsable de l’atac” i que havien decidit que l’atac no podia quedar “sense resposta”, segons van explicar en un comunicat.

“El Consell de Ministres ha acordat la necessitat d’actuar per alleujar l’angoixa humanitària i dissuadir el règim d’Al-Assad de l’ús addicional de les armes químiques i ha decidit que la primera ministra continuï treballant amb els aliats, els EUA i França, per coordinar una resposta internacional”, deia el comunicat. El seu text, però, no parla d’acció militar de manera calculada ni de si s’ha de votar la decisió al Parlament, tal com li demanava l’oposició.

Els aliats van rebaixar ahir la tensió i el president dels EUA, Donald Trump, va reconèixer que encara no han pres una decisió.

El president francès, Emmanuel Macron, en declaracions a la televisió francesa, va dir que relacionava el règim sirià amb l’atac químic: “Tenim proves que es van fer servir armes químiques la setmana passada i que van ser utilitzades pel règim de Baixar al-Assad”. Macron hi va afegir que està en contacte amb el president Donald Trump i que prendran “les decisions quan toqui” i quan puguin “jutjar què és allò més útil i eficaç”, tot descartant, per ara, la imminència d’un atac. Pel president francès, l’ús d’armes químiques és la línia vermella a Síria i, en el cas que decidissin atacar l’objectiu, seria per “posar fi a la capacitat de realitzar atacs químics del règim d’Al-Assad”.

Rússia, en canvi, va descriure els informes d’un atac químic a Síria com una “provocació” dissenyada per justificar la intervenció occidental contra el seu aliat i va acusar els rebels de fabricar l’atac, però tant Rússia com els EUA van intentar rebaixar la tensió i les amenaces provocades per ells mateixos. El portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, va dir que el canal d’enllaç entre els militars russos i els nord-americans a Síria per evitar incidents està activat. “Aquesta línia existeix i està activada. En general, funciona i està sent utilitzada per les dues parts”, va assenyalar el portaveu. I va avisar que totes les parts “han d’evitar fer passos que portin a una escalada a Síria”, perquè un possible atac dels EUA tindria “un efecte extremadament destructiu sobre el procés de negociació sirià”.

En un sentit semblant, el president rus, Vladímir Putin, va apel·lar a recuperar el sentit comú després que el president Trump advertís Rússia que es preparés per a un atac contra Síria dimecres amb una piulada. No obstant això, ahir Trump va rebaixar el to amb una altra piulada: “Mai vaig dir quan es portaria a terme un atac contra Síria, podria ser aviat o no. La meva administració ha fet una gran feina amb l’eliminació d’Estat Islàmic a la regió. I on és el «gràcies EUA»?” Després va declarar que prendria una decisió aviat. “Veurem què passa, és molt dolent que el món ens posi en una situació com aquesta”, va dir. Una estona abans, el secretari de Defensa nord-americà, Jim Mattis, havia dit a un grup del Congrés: “Crec que hi va haver un atac químic i estem cercant proves reals.”

“Acció proporcional”

Holanda, França i ara el Regne Unit han pres partit i s’han situat al costat dels EUA. La ministra holandesa de Defensa, Ank Bijleveld, va defensar ahir “una acció militar proporcional” a Síria sempre que les mesures diplomàtiques, econòmiques i polítiques es demostrin “insuficients”. I va lamentar que Moscou hagués utilitzat el seu vet al Consell de Seguretat de l’ONU per bloquejar la investigació sobre l’ús d’armes químiques a la ciutat de Duma.

En canvi, el règim iranià va dir que es posaria del costat de Baixar al-Assad en cas que hi hagués un atac dels EUA. “Estarem amb Síria en qualsevol circumstància”, va dir Ali Akbar Velayati, conseller del líder suprem iranià. I el president turc, Tayyip Erdogan, va assenyalar que havia de parlar per telèfon amb Trump i amb Putin per separat.