“ETA, organització socialista revolucionària basca d’alliberament nacional, vol reconèixer mitjançant aquesta declaració el mal que ha causat en el transcurs de la seva trajectòria armada, i també mostrar el seu compromís amb la superació definitiva de les conseqüències del conflicte i amb la no repetició.

En aquestes dècades s’ha patit molt al nostre poble: morts, ferits, torturats, segrestats o persones que s’han vist obligades a fugir a l’estranger. Un patiment desmesurat. ETA reconeix la responsabilitat directa que ha adquirit en aquest dolor, i desitja manifestar que res de tot això s’hauria hagut de produir mai o que no hauria hagut de perllongar-se tant en el temps, ja que ja fa molt que aquest conflicte polític i històric havia d’haver tingut una solució democràtica justa. De fet, el sofriment imperava abans que naixés ETA, i ha continuat després que ETA va abandonar la lluita armada. Les generacions posteriors al bombardeig de Gernika vam heretar aquella violència i aquell lament, i ens correspon a nosaltres que les generacions venidores recullin un altre futur.

Som conscients que en aquest llarg període de lluita armada hem provocat molt dolor, inclosos molts danys que no tenen solució. Volem mostrar respecte als morts, als ferits i a les víctimes que han causat les accions d’ETA, en la mesura que han resultat damnificats pel conflicte. Ho sentim de debò.

A conseqüència d’errors o de decisions errònies, ETA ha provocat també víctimes que no tenien una participació directa en el conflicte, tant a Euskal Herria com a fora. Sabem que, obligats per les necessitats de tota mena de la lluita armada, la nostra actuació ha perjudicat ciutadans i ciutadanes sense cap responsabilitat. També hem provocat greus danys que no tenen marxa enrere. A aquestes persones i als seus familiars els demanem perdó. Aquestes paraules no solucionaran el que ha passat, ni mitigaran tant dolor. Ho diem amb respecte, sense voler provocar un altre cop cap aflicció.

Entenem que molts considerin i expressin que la nostra actuació ha estat inacceptable i injusta, i ho respectem, ja que no es pot forçar ningú a dir el que no pensa o sent. Per molts altres també han estat totalment injustes, tot i utilitzar la disfressa de la llei, les accions de les forces de l’Estat i de les forces autonomistes que han actuat conjuntament, i tampoc aquests ciutadans i ciutadanes mereixen ser humiliats. Altrament, hauríem d’interpretar que hi ha hagut un dany just que mereix aplaudiment. ETA, en canvi, té una altra posició: tant de bo que res d’això no hagués passat, tant de bo la llibertat i la pau haguessin arrelat a Euskal Herria fa molt temps.

Ningú no pot canviar el passat, però una de les coses més perjudicials que es podria fer ara seria intentar desfigurar o amagar determinats episodis. Reconeguem tots la responsabilitat contreta i el dany causat. Malgrat no tenir ni el mateix punt de vista ni els mateixos sentiments, tots hauríem de reconèixer, amb respecte, el sofriment patit pels altres. Això és el que vol expressar ETA.

Precisament de cara al futur, la reconciliació és una de les tasques a dur a terme a Euskal Herria, una cosa que en la seva mesura s’està produint amb honestedat entre la ciutadania. És un exercici necessari per conèixer la veritat de manera constructiva, tancar ferides i construir garanties perquè aquest patiment no torni a succeir. Donant una solució democràtica al conflicte polític es podrà construir la pau i aconseguir la llibertat a Euskal Herria. Per apagar definitivament les flames de Gernika.”