Els diputats del partit d’Emmanuel Macron van aprovar abans-d’ahir a la nit la nova llei migratòria, un dels textos més controvertits del primer any de mandat del jove president francès. Aprovada amb nocturnitat, al voltant de les onze, en un fet poc habitual a l’Assemblée Nationale, aquesta legislació facilitarà les expulsions dels refugiats als quals s’hagi denegat l’asil i ampliarà de 45 a 90 dies el període màxim d’empresonament d’un estranger en un centre de retenció administrativa (l’equivalent d’un CIE a França).

Com a contrapartida, reduirà fins a sis mesos, en lloc dels tretze actuals, el temps en què es tarda a avaluar una sol·licitud d’asil. El text s’allunya de les promeses humanitàries de Macron. Així ho reflecteixen les tensions viscudes durant el debat parlamentari en el si de La República en Marxa (LREM), el partit del dirigent centrista.

Formada per diputats de centredreta, centreesquerra i nouvinguts a la política, la majoria presidencial havia votat fins ara tots els textos com un bloc homogeni. Malgrat haver rebut el suport d’una majoria sòlida –228 vots a favor, 139 en contra i 24 abstencions–, la votació de la llei migratòria va oficialitzar les primeres diferències internes en LREM. Nou diputats del partit de Macron van abstenir-se i un d’ells va votar-hi en contra: Jean-Michel Clément, un antic diputat socialista que va abandonar el grup macronista després de no haver respectat la consigna de vot. De fet, la nocturnitat amb què va ser aprovat el text va matisar les tensions internes. Dels 312 diputats de LREM, 99 van absentar-se de l’hemicicle durant la votació. “Si abstenir-se és un pecat venial, votar en contra seria un pecat mortal que comportaria l’exclusió”, va advertir Richard Ferrand, el president del grup parlamentari de LREM.

Després d’una setmana d’intensos debats sobre unes 1.000 esmenes, el text aprovat diumenge és gairebé idèntic al projecte de llei presentat pel govern al febrer. Ferrand ha estat l’encarregat d’executar amb mà de ferro la manera com Macron vol gestionar la seva majoria parlamentària. Una de les seves obsessions és evitar l’aparició d’una oposició interna com la socialista, el grup d’uns 40 diputats del PS que es van oposar amb regularitat a les mesures més controvertides del govern Hollande.