La formen dos agents i tres gossos. Cada agent porta els seus gossos, jo en porto dos i la meva companya, un. Si treballa l’agent, treballa el gos. Si no, el gos marxa amb l’agent a casa seva, ja que conviuen. Són part de la seva família per fer vincle.

Tots tres són pastors alemanys. Kènia és la més veterana del grup, té vuit anys. Troy és fill de Kènia, farà quatre anys, i Hook, que és el més jove, en farà dos.

No ens importa tant la raça com la qualitat del gos, que ha de tenir les característiques que volem per a la unitat.

Ha de ser un gos molt juganer i molt sociable i que no tingui por de res, però sobretot que vulgui jugar, perquè l’ensinistrament el fem a través del joc. No hi ha càstig sinó que hi ha premi si ho fa bé i no hi ha premi si no ho fa bé. Per tant interessa que sigui juganer, perquè com més ganes tingui de jugar, més ganes tindrà d’aprendre.

Els agents mateixos. Ens hem format en ensinistrament de gossos policies i hem ensinistrat gossos. Tant els gossos com nosaltres ens anem formant constantment. L’animal fa cada dia els seus exercicis; si no, acabarà sent un gos de casa que no vol treballar.

Actualment, detecció d’estupefaents, intervenció i dissuasió; porten un morrió de defensa i en cas de baralla tumultuària o d’un conflicte gros, el gos intervé usant la seva força en l’impacte. No mosseguen. Fem també educació als col·legis, mostrem quina feina fan, es deixen tocar.

És la tasca més habitual. Anem a peu pel poble i el gos va detectant si la persona que passa pel costat porta substàncies o no. Si s’interessa per una persona, li diem que s’aturi i el gos ens indica exactament on la porta.

Sí, això ho vam començar l’any passat per la demanda d’una mare, que ens va preguntar si la podíem ajudar perquè volia agafar un gos per a la seva filla, que té autisme. A diversos llocs li van donar un preu que no es podia costejar. Li vam proposar que si agafava un gos en adopció nosaltres participaríem en aquesta prova pilot. De fet, ja tenim més peticions. Jo tinc la formació però mai no havia ensinistrat un gos per a aquest tema. La mare va acceptar, vam buscar a les protectores perquè la nostra filosofia és sempre donar una segona oportunitat als gossos. No ens comprometíem a un temps per tenir el gos ensinistrat, com sí que fan les empreses privades, perquè havíem de veure com reaccionaria la nena, Lucía, que té vuit anys.

Parla però li costa molt. Per exemple, al gos li diu bubu. Estem treballant molt que parli a través del gos. Vam trobar el gos, que es diu Blade, i el tenim a casa nostra, acostumant-lo a estar amb els nostres fills. Li estem ensenyant que quan se senti molt pressionat per la nena tingui una sortida, que doni una petita empenta a la nena i surti. Amb la Lucía vam provar primer, a través dels nostres gossos, amb quina energia se sentia més còmoda.

Sí. La Kènia és la que millor ha funcionat amb la nena, que tenia una mica de por al principi als gossos. Amb la Kènia vam començar a treballar la psicomotricitat i la dicció fent que la nena llencés una joguina al gos, que no es movia fins que la Lucía digués el seu nom. Ara la nena ja pronuncia el nom dels tres gossos. Parlem amb la psicòloga per veure què vol treballar, com ara la independència de la Lucía, que ha de dormir a la seva habitació. Quan el seu gos s’instal·li a casa seva farem que la nena passi a la seva habitació amb el Blade. Si no ho fa ens emportarem el gos. Així farem passes dia a dia.

L’objectiu és millorar el dia a dia de la Lucía, que a classe estigui més bé amb els nens. Li costa relacionar-se pel tacte, quan fa una abraçada la fa molt forta. El primer dia volia agafar molt fort la Kènia i vam treballar les pressions i el tacte i ara tracta molt bé els gossos.

Les emocions del gos són molt simples, no té gestos, simplement li agrada estar amb tu o no. El vincle es fa molt ràpid entre un nen amb problemes i el gos, i el gos és capaç d’atreure la persona i convertir-se en una eina d’educació. Pot donar a la nena la confiança de fer les coses ella sola i millorar el seu dia a dia.