“Només en un cas l’assassí ens ha confessat el crim”

L’inspector assegura que és normal que els criminals que han fet desaparèixer el cos de les víctimes no confessin a la policia, que s’ha de valer d’evidències perquè no poden basar-se en la confessió

Aconsella que en cas de produir-se una desaparició no es truqui, sinó que es vagi presencialment a la policia per donar totes les dades

Jordi Domènech , al seu despatx del complex Egara de Sabadell TURA SOLER.

Sense cadàver

Jordi Domènech és l’inspector en cap de les unitats centrals de delictes contra les persones dels Mossos, persones desaparegudes i segrestos i extorsions. S’ocupa de les investigacions criminals més complexes, quan la víctima està desapareguda. Des del 2011 han investigat 22 casos de desaparicions criminals i n’han resolt 18. Tenen quatre casos pendents de resoldre i continuen treballant en el crim de Susqueda, tot i que el sospitós és a presó

Tura Soler - sabadeLL

Ara ja sabem que és un mite allò que no és pot denunciar una desaparició si no han passat 24 hores. Però quan s’ha de denunciar?

Al més aviat millor. Però depèn dels casos. No hi ha cap cas igual. És la família qui ho ha de calibrar, perquè sap els costums, si és o no puntual. Per exemple, no és el mateix que un noi que ha sortit de festa a la nit no hagi tornat a les vuit del matí perquè sempre hi ha la possibilitat o esperança que hagi lligat i hagi dormit a casa d’algú. És més alarmant que una noia que ha anat al gimnàs i havia quedat per sopar després amb uns amics no s’hi presenti.

I què s’ha de fer? Trucar al 112?

El consell que donem és no trucar sinó anar a la policia. A la comissaria, abans de recollir la denúncia, faran gestions: mirar si ha ingressat a un hospital, si està implicat en algun accident i comprovar que no estigui detingut. Més d’un cop ens hem trobat que el desaparegut era al calabós per una baralla, una alcoholèmia... Quan s’han fet aquestes comprovacions sense resultat sí que es recull la denúncia. I llavors, en funció de les circumstàncies, es decideix buscar o investigar.

Quina informació sobre el desaparegut es necessita?

El màxim de dades. Per això és important anar a la comissaria i no pas fer una trucada. En fer la denúncia s’introdueixen totes les dades i característiques de la persona en un programa d’intel·ligència, una sistema que va implantar el major Trapero que permet un processament de dades que ara ja ens està donant conclusions. Com per exemple que el 62% dels desapareguts són reincidents. Això és molt important de cara a la prevenció. O que desapareixen més homes (un 59%) que no pas dones (41%) però el percentatge es tomba en la franja d’edat dels 13 als 18 anys. Aquí el percentatge es capgira i 6 de cada 10 menors desapareguts són noies.

És aconsellable penjar cartells i difondre fotos? Vosaltres ho heu fet en determinats casos?

Nosaltres fem difusió només si tenim autorització de la família. En algun cas ha donat resultat. Per exemple, en el cas de la noia desapareguda a Barcelona que va ser trobada al País Basc. Als Estats Units fins difonen les fotos de desapareguts a les etiquetes de les ampolles de llet. Es garanteix que ho vegi tothom. Però la difusió massiva, avui en dia, amb les xarxes socials, té la seva part negativa. Pots rebre tantes trucades donant informació que et col·lapsen. Als familiars de desapareguts, els aconsellem que, en tot cas, comprin un telèfon de prepagament amb targeta i donin aquest i no pas el seu personal. Nosaltres també ens veiem superats quan un desaparegut surt pels mitjans. Per això, demanem a la família que es guardi alguna dada, algun detall, per poder fer la tria més ràpida de les trucades. L’altre problema de la difusió de les fotos és que quedaran penjades per sempre més a internet i això podria perjudicar-lo en el futur, per exemple quan vagi a demanar feina. Ha de decidir la família.

Sembla important l’anàlisi psicològica de la víctima i del criminal, tal com s’ha vist en el cas del nen de Níjar. Els Mossos teniu especialistes? Una unitat d’anàlisi de la conducta?

Tenim perfiladors dins el cos però també hem utilitzat gent externa, psicòlegs, psiquiatres, universitaris que col·laboren en el seu camp de la mateixa manera que a vegades fem servir el georadar d’un particular per buscar cadàvers. Però estem per crear un grup de perfiladors dins el cos. Ja s’han fet cursos i precisament ens han impartit classes membres de la UCO (unitat central operativa) de la Guàrdia Civil, els mateixos que van resoldre el cas de Níjar. És gent molt competent, hi vam treballar conjuntament amb el cas de la nena marroquina segrestada i que mantenien captiva a la selva, a Bolívia. A Bolívia, només hi va anar la Guàrdia Civil però ens anaven informant pas a pas i quan van trucar i em van dir “ja tenim la nena” va ser un esclat d’emoció.

En quins casos es pateix més tensió? Quan intentes que un sospitós confessi?

Els casos de més tensió sempre són els segrestos. El dia del segrest de la dona del cònsol de Mali jo vaig intervenir com a mediador. L’home canviava de parer a cada moment. Van ser quatre hores de màxima tensió. No vaig poder dormir en tota la nit. El tema de la confessió del sospitós no és pas prioritari. Normalment els assassins que han ocultat el cadàver no confessen mai. Els has d’atrapar amb proves. De tots els casos que hem investigat només en un l’homicida va confessar. Va ser Enrique Adán Guerra, que va matar i trossejar Cisne María Chimborazo, una companya de feina. Va repartir els trossos per diferents contenidors de Barcelona i mai es van trobar.

Tenen casos resolts amb l’autor empresonat però els falten els cadàvers. Com el dels cunyats dels Pallaresos, Carme Gallart, Pilar Moya. Els continuen buscant?

No sabem on són. Sabem la zona on se sospita que són però no en tenim la certesa. Buscarem si surt algun element nou que permeti centrar la recerca. Sospitem que Gallart és en algun punt d’Osca, però...