Al Maig del 68 van coincidir actors ben diferents. Els universitaris desencantats amb un horitzó incert (com ara), els treballadors descontents (com ara), joves mobilitzats contra la guerra del Vietnam (ara no és el Vietnam, però és Síria, els palestins, els rohingyes...) i ciutadans de tots els continents que volien llibertat (com ara). Des que es va encendre aquell moviment, les coses no van tornar mai més a ser iguals. Ha passat mig segle i França torna a experimentar una primavera calenta, tot i que el Maig del 68, per ara, és un fantasma, una evocació històrica inevitable en un aniversari tan rodó. Però Sartre va dir: “El que era impensable és que la revolució es va produir quan ningú s’ho pensava. I si va passar una vegada, pot tornar a passar.”