Comença a agafar forma el projecte polític de l’actual executiu de la Unió Europea per a després del 2020: més ambiciós i que castigui aquells que infringeixen l’estat de dret. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va anunciar ahir la proposta de pressupost a sis anys per a l’era post-Brexit. És a dir, el seu esquema de prioritats polítiques a mitjà termini i de repartiment del pastís entre estats, regions i sectors. Entre el 2021 i el 2027 preveu gastar 1.135.000 milions d’euros; és a dir, l’1,11% del producte nacional brut (PNB) dels 27 estats membres, aspirant a engreixar la seva caixa respecte a l’últim pressupost, tot i perdre un dels seus contribuents nets més grans. Ara bé, la proposta haurà de sobreviure una llarga cursa d’obstacles amb les negociacions entre estats i les eleccions europees al davant.   

 De moment, els números que hi ha sobre la taula posen de manifest la reestructuració necessària dels fons europeus per la pèrdua del Regne Unit i les noves prioritats dels socis. La CE ha dissenyat un pressupost que passa la tisora per les dues grans partides que representen més del 70% de la despesa: cohesió i agricultura. Segons les estimacions que fa la mateixa institució, hi hauria retallades d’un 5% per a la política agrària comuna (PAC) i d’un 6% per als fons que anivellen les diferències econòmiques entre regions. Per contra, el programa estel·lar, l’Erasmus, s’engreixaria i doblaria la seva aportació, mentre que el control migratori gairebé es triplicaria. La “gran innovació” que va vendre ahir l’executiu comunitari va ser la vinculació del finançament a la independència judicial, una mesura pensada sobretot per a grans receptors com ara Polònia i Hongria, que estan sota la lupa per aquesta qüestió. Les noves regles permetrien a Brussel·les “suspendre, reduir o restringir” l’accés als fons europeus en funció de les deficiències respecte a l’estat de dret. Segons la Comissió, “només un sistema judicial independent” pot garantir que els diners dels contribuents europeus estiguin protegits del “frau o l’abús”.

Comença la batalla

Ara les cancelleries europees ja tenen una base per negociar com es reparteixen el pastís. Una batalla que es pot lliurar en tots els sentits: est, oest, nord i sud. Afluixar més la cartera a Brussel·les no convenç tothom. Mentre que França i Alemanya hi estan disposats, d’altres com ara Àustria, Holanda i Dinamarca ahir ja es van queixar de la proposta. També ho va fer Polònia, que la considera poc equilibrada. I és que la reducció dels fons regionals té l’oposició dels seus principals beneficiaris, els països de l’est. A més, Itàlia, Grècia i l’Estat espanyol reclamen part d’aquesta partida per fer front a la xacra de l’atur juvenil.

 Malgrat que l’actual executiu de Juncker vol aprovar aquest pressupost abans que acabi l’actual legislatura i es formi una nova cambra parlamentària, que hi haurà de donar el vistiplau, les cancelleries veuen molt poc realista que es pugui arribar a un acord en menys d’un any.