Al març del 2016, el De memòria de L’Econòmic explicava que amb el catàleg digital de Worldcat es podien localitzar les biblioteques que tenien obres d’alguns dels 300 noms d’autors catalans de llibres d’economia de la llista de la Societat Catalana d’Economia que es troba a la xarxa. Des del maig de 2018 -i fins a la fi de juny- una selecció d’aquestes obres -amb títols editats entre 1481 i 1970- és a l’avinguda Diagonal, 690, a la Facultat d’Economia de la UB, a la exposició: Cinc segles de llibres d’economia d’autor català, organitzada pel CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa.

Més endavant, la Societat Catalana d’Economia durà aquesta exposició al pati de l’antiga Casa de Convalescència de Barcelona, seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Des de l’1 de maig, el CRAI ha penjat al web de la UB el llibre digital de la exposició, on hom pot trobar-hi un cronograma amb: a) breus biografies dels autors seleccionats i b) sinopsis dels continguts dels llibres exposats.

Així, per primera vegada, tenim una visió de conjunt de les fites de la producció catalana de literatura econòmica. Els llibres escollits són d’autors amb trajectòries intel·lectuals molt diverses, publicats a unes 50 ciutats d’Europa i Amèrica (i a Xangai, i a Manila!), en sis llengües: català, llatí, castellà, francès, alemany i anglès.

De fet, aquesta exposició sintonitza amb la idea que la crisi econòmica iniciada el 2008 fou, també, una crisi de l’economia com a disciplina acadèmica. La resposta -avalada per estudiosos de 19 estats- de la ISIPE, la International Student Initiative for Pluralist Economics, seria, justament, la de posar a l’abast de les persones potencialment interessades tots els corrents -i totes les escoles- del pensament econòmic.

Les aportacions catalanes dels autors dels segles XVI i XVII les coneixem gràcies a Josep Iglésies, a Lluís Argemí i a la tesi doctoral d’Oriol Junqueras, futur vicepresident de la Generalitat. Els llibres catalans d’economia del XVIII (i del primer terç del segle XIX) ens els va fer veure Ernest Lluch, que seguiria les pistes de Pierre Vilar, i de Carrera Pujal. El XIX (que havia estat estudiat per Manuel Reventós, Josep M. Tallada i Joan Sardà) ens l’ha explicat Francesc Artal. Per a autors del XX (fins a 1970), tenim: Frederic Ribas, Jordi Pascual, Alfons Almendros, Josep M. Bricall, Artal-Gasch-Massana-Roca, Antoni Castells, Xavier Ferrer-Trill, Alfred Pérez-Bastardas, Pere Gabriel o Muriel Casals.

Tot i que pot semblar que el pensament econòmic català ha estat prou estudiat, la realitat és una altra: el que ensenya aquesta exposició del CRAI és que els forats negres són nombrosos. I hi ha forats per diverses raons: 1) l’ensenyament de l’economia, ara i aquí, està molt, massa, decantat cap a les teories de l’equilibri general i es basa en el supòsit de la racionalitat dels individus (que són, alhora, generadors de rendes, consumidors, estalviadors-inversors-malbaratadors); 2) alguns dels títols importants de la literatura econòmica catalana han estat elaborats i/o editats a molts punts, relativament dispersos, com, ara, al segle XVI, a Lió, Bruges, Milà, Medina del Campo, Coïmbra, Venècia, Anvers ( i, és clar, a Barcelona, València, Perpinyà); 3) alguns dels estudiosos del pensament econòmic català, com ara Lluch, Bricall o Junqueras, ho han combinat amb una important activitat política. Lluch anava a la biblioteca quan sortia del ministeri. A la presó, Junqueras ben segur que segueix amb l’economia al cap.