Opinió

Detectant megatendències per invertir

Quines podrien ser avui aquestes macro o megatendències per a la pròxima dècada o dècades? En un primer nivell potser podríem situar les demogràfiques com el creixement i l’envelliment per longevitat de la població mundial i la urbanització accelerada a què estan sotmeses. És a dir, més població, més gran i creixement concentrat a les ciutats; cosa que exigirà més eficiència energètica i agrícola per mantenir la població creixent

La inversió és a llarg ter­mini. A curt, és espe­cu­lació. Si això li sona a obvi­e­tat, dis­culpi’m, però mal­grat repe­tir-ho cent vega­des una gran part dels estal­vi­a­dors d’aquest país no sem­blen enten­dre-ho i seguei­xen optant per inver­si­ons exces­si­va­ment con­ser­va­do­res per horit­zons llargs o bé, quan inver­tei­xen amb risc (i per tant amb vola­ti­li­tat també), s’espan­ten i venen a les pri­me­res de canvi, just quan els valors pas­sen per una fase bai­xista (cosa que hau­ria -contrària­ment- de fer-nos com­prar incre­men­tant la inversió).

Un cop assu­mit de veri­tat aquest llarg ter­mini i con­seqüent­ment ente­nent que per als estal­vis que tenen aquesta con­si­de­ració podem inver­tir amb risc -per tant en acci­ons sigui direc­ta­ment o via fons d’inversió-, lla­vors és quan podem real­ment fer l’exer­cici de pros­pec­tiva trac­tant de conèixer cap a on van els trets, és a dir, les grans tendències de canvi en una pers­pec­tiva glo­bal.

Es trac­tarà només d’assig­nar pro­ba­bi­li­tats i inten­si­tats a les mega­tendències que poden influir més a per­fi­lar el futur (el de la nos­tra inversió) i en cap cas pre­dir el futur, una acti­vi­tat en què eco­no­mis­tes i ana­lis­tes finan­cers tenim un his­to­rial con­sis­tent de fracàs. Evi­dent­ment, amb l’exer­cici de detec­tar aques­tes mega o macro­tendències volem alhora des­car­tar inver­tir en sec­tors o empre­ses poc atrac­tius a llarg ter­mini (sem­bla obvi que, per exem­ple la indústria taba­quera, que pot donar bons ren­di­ments a curt ter­mini, no està cri­dada a un llarg ter­mini gloriós) i pri­o­rit­zar altres sec­tors, acti­vi­tats o com­pa­nyies que puguin veure’s afa­vo­ri­des per la con­so­li­dació d’aques­tes macro­tendències i que per tant tin­guin -sense altres con­si­de­ra­ci­ons- una millor pers­pec­tiva de ren­di­ments i reva­lo­rit­zació a llarg ter­mini.

Car­tera d’inversió.

Aquest hau­ria de ser un exer­cici obli­gat en con­fi­gu­rar o revi­sar una car­tera d’inversió, molt per sobre en importància a les habi­tu­als pre­vi­si­ons a curt ter­mini, des­ti­na­des la major part de les vega­des a ali­ment d’espe­cu­la­dors o de fal­sos inver­sors massa pre­o­cu­pats per les peripècies recents dels valors de la seva car­tera.

Qui­nes podrien ser avui aques­tes macro o mega­tendències per a la pròxima dècada o dècades? En un pri­mer nivell pot­ser podríem situar les demogràfiques com el crei­xe­ment i l’enve­lli­ment per lon­ge­vi­tat de la població mun­dial i la urba­nit­zació acce­le­rada a què estan sot­me­ses. És a dir, més població, més gran i crei­xe­ment con­cen­trat a les ciu­tats; cosa que exi­girà més eficiència energètica i agrícola per man­te­nir la població crei­xent; més ser­veis de salut i atenció a la gent gran, més reque­ri­ments de sos­te­ni­bi­li­tat i de pro­duc­ti­vi­tat agrícola; i uns can­vis soci­als molt dis­rup­tius per l’efecte del dese­qui­li­bri que la lon­ge­vi­tat crearà en favor de la gent gran i en con­tra dels joves. De fet el que ara ja estem veient amb l’exigència de millors pen­si­ons dels jubi­lats encara que impli­qui més deute a pagar en el futur per a les gene­ra­ci­ons joves actu­als i per venir.

En un segon nivell, emmar­cant aquests can­vis demogràfics i els seus efec­tes, podríem esmen­tar dues macro­tendències molt impor­tants: el canvi tec­nològic i l’escas­se­tat de recur­sos natu­rals. La tec­no­lo­gia està ja eli­mi­nant un gran nom­bre d’acti­vi­tats obso­le­tes però cre­ant noves opor­tu­ni­tats i per tant empre­ses, també per absor­bir la més gran i més enve­llida població. L’escas­se­tat de recur­sos, agreu­jada pels crei­xe­ments de població, exi­girà major eficiència en el seu ús (aigua, per sobre de tot), major pro­duc­ti­vi­tat agrícola tot reduint els resi­dus i els mal­ba­ra­ta­ments pro­duc­tius.

Fins aquí -i de forma sim­pli­fi­cada- podem ja tenir un pri­mer marc de referència per con­tras­tar sec­tors i empre­ses i veure si se situen a favor, en con­tra o són neu­trals a aques­tes tendències de canvi.

Final­ment, un ter­cer nivell -previ al dar­rer i defi­ni­tiu de selecció d’empre­ses apro­pi­a­des-, més micro, que ens faria apun­tar a una sèrie de sec­tors o sub­sec­tors espe­ci­al­ment afa­vo­rits per les pers­pec­ti­ves ante­ri­ors, com el de trac­ta­ment d’aigua, eco­no­mia neta, opor­tu­ni­tats en medi ambi­ent, salut, nutrició, segu­re­tat, bio­tec­no­lo­gies, digi­ta­lit­zació, robòtica, intel·ligència arti­fi­cial, entre d’altres, que podrien incloure’s en una pri­mera relació.

En tot cas un apunt pre­li­mi­nar que s’hau­ria de pro­fun­dit­zar per zones geogràfiques, horitzó tem­po­ral con­cret, pesos rela­tius, capa­ci­tat de satu­ració de mer­cat per faci­li­tar o no l’entrada de com­pe­ti­dors, regu­lació, etcètera. I sense obli­dar la per­ma­nent neces­si­tat de replan­te­jar sovint tota l’estruc­tura de la pros­pec­tiva feta. És el que té mirar el futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.