Detectant megatendències per invertir
La inversió és a llarg termini. A curt, és especulació. Si això li sona a obvietat, disculpi’m, però malgrat repetir-ho cent vegades una gran part dels estalviadors d’aquest país no semblen entendre-ho i segueixen optant per inversions excessivament conservadores per horitzons llargs o bé, quan inverteixen amb risc (i per tant amb volatilitat també), s’espanten i venen a les primeres de canvi, just quan els valors passen per una fase baixista (cosa que hauria -contràriament- de fer-nos comprar incrementant la inversió).
Un cop assumit de veritat aquest llarg termini i conseqüentment entenent que per als estalvis que tenen aquesta consideració podem invertir amb risc -per tant en accions sigui directament o via fons d’inversió-, llavors és quan podem realment fer l’exercici de prospectiva tractant de conèixer cap a on van els trets, és a dir, les grans tendències de canvi en una perspectiva global.
Es tractarà només d’assignar probabilitats i intensitats a les megatendències que poden influir més a perfilar el futur (el de la nostra inversió) i en cap cas predir el futur, una activitat en què economistes i analistes financers tenim un historial consistent de fracàs. Evidentment, amb l’exercici de detectar aquestes mega o macrotendències volem alhora descartar invertir en sectors o empreses poc atractius a llarg termini (sembla obvi que, per exemple la indústria tabaquera, que pot donar bons rendiments a curt termini, no està cridada a un llarg termini gloriós) i prioritzar altres sectors, activitats o companyies que puguin veure’s afavorides per la consolidació d’aquestes macrotendències i que per tant tinguin -sense altres consideracions- una millor perspectiva de rendiments i revalorització a llarg termini.
Cartera d’inversió.
Quines podrien ser avui aquestes macro o megatendències per a la pròxima dècada o dècades? En un primer nivell potser podríem situar les demogràfiques com el creixement i l’envelliment per longevitat de la població mundial i la urbanització accelerada a què estan sotmeses. És a dir, més població, més gran i creixement concentrat a les ciutats; cosa que exigirà més eficiència energètica i agrícola per mantenir la població creixent; més serveis de salut i atenció a la gent gran, més requeriments de sostenibilitat i de productivitat agrícola; i uns canvis socials molt disruptius per l’efecte del desequilibri que la longevitat crearà en favor de la gent gran i en contra dels joves. De fet el que ara ja estem veient amb l’exigència de millors pensions dels jubilats encara que impliqui més deute a pagar en el futur per a les generacions joves actuals i per venir.
En un segon nivell, emmarcant aquests canvis demogràfics i els seus efectes, podríem esmentar dues macrotendències molt importants: el canvi tecnològic i l’escassetat de recursos naturals. La tecnologia està ja eliminant un gran nombre d’activitats obsoletes però creant noves oportunitats i per tant empreses, també per absorbir la més gran i més envellida població. L’escassetat de recursos, agreujada pels creixements de població, exigirà major eficiència en el seu ús (aigua, per sobre de tot), major productivitat agrícola tot reduint els residus i els malbarataments productius.
Fins aquí -i de forma simplificada- podem ja tenir un primer marc de referència per contrastar sectors i empreses i veure si se situen a favor, en contra o són neutrals a aquestes tendències de canvi.
Finalment, un tercer nivell -previ al darrer i definitiu de selecció d’empreses apropiades-, més micro, que ens faria apuntar a una sèrie de sectors o subsectors especialment afavorits per les perspectives anteriors, com el de tractament d’aigua, economia neta, oportunitats en medi ambient, salut, nutrició, seguretat, biotecnologies, digitalització, robòtica, intel·ligència artificial, entre d’altres, que podrien incloure’s en una primera relació.
En tot cas un apunt preliminar que s’hauria de profunditzar per zones geogràfiques, horitzó temporal concret, pesos relatius, capacitat de saturació de mercat per facilitar o no l’entrada de competidors, regulació, etcètera. I sense oblidar la permanent necessitat de replantejar sovint tota l’estructura de la prospectiva feta. És el que té mirar el futur.
