Són la Generació Z: els joves que tenen ara entre 14 i 23 anys, han nascut en un món digital i interconnectat, amb accés als mòbils dels pares i wi-fi a la llar, i van aprendre moltes de les coses de la vida que abans es demanaven als pares navegant per internet. Són 100% digitals i tot just arriben al món laboral i del consum per portar-hi canvis definitius.

Han crescut en un context de crisi i han desenvolupat una noció del treball autosuficient i no delimitada en franges horàries ni pels marges d’un organigrama. Bàsicament, volen ser lliures. Amb aquesta paraula. Amb aquest concepte. Lliures de crear la seva pròpia empresa i anar perfilant el seu destí laboral.

Són el més allunyat que hi ha d’aquelles generacions que somiaven amb una oposició superada i una feina vitalícia, sòlida i inalterable.

Aquesta és la principal conclusió d’una sèrie d’estudis acadèmics que vàrem elaborar des d’ATREVIA -la consultora de comunicació que presideixo- i Deusto Business School i que ara recollim al llibre Generació Z: Tot el que necessites saber sobre els joves que han deixat vells els millennials i que he tingut el plaer d’elaborar amb Iñaki Ortega, director de Deusto Business School. El 36% dels enquestats per als nostres estudis optaria per muntar la seva pròpia empresa o treballar per compte propi, però moltíssims són aquells a qui atrau la idea d’emprendre des de dins i deixar la seva petjada, personal i intransferible, a l’empresa. Aquest perfil demana màxima flexibilitat, ja que l’organització ja no és percebuda com a estructura tancada on només una elit participa en la presa de decisions, sinó que l’empresa ha d’encoratjar la total adhesió de cadascun dels seus empleats perquè participin, de forma proactiva i protagonista, en el projecte empresarial.

És a dir, els treballadors Z volen ser lliures de muntar-se l’empresa o lliures d’intervenir en una organització que els valori pel talent que aporten i per la seva capacitat transformadora. Però lliures i protagonistes, en tot cas.

I les organitzacions s’han d’acostumar des de ja a integrar en el seu tarannà aquesta noció de llibertat, d’autonomia i de flexibilitat, si no volen perdre’s el jove talent emergent: un talent amb un know how tecnològic inscrit en el seu ADN i amb una forta capacitat disruptiva. Un talent que si no acceptem i integrem, ens deixarà a nosaltres fora de joc.