“Amb amics així, qui necessita enemics?” es preguntava irònicament ahir el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Un contundent missatge amb segones per a un altre Donald. Brussel·les comença a estar farta de Trump i cada cop li costa més dissimular-ho. Si bé els líders europeus mantenen el mantra que els Estats Units és encara el soci número 1 del continent europeu, progressivament eleven el to contra els girs argumentals de la seva política exterior.  

 Abans de trobar-se amb els caps d’estat i de govern de la Unió Europea a Sofia, en la vigília de la cimera dels Balcans, Tusk va dirigir un discurs d’obertura d’aquesta trobada molt dur contra la Casa Blanca. “Estem presenciant un nou fenomen: l’assertivitat capritxosa de l’administració nord-americana”, va etzibar el dirigent europeu. Una constatació que Tusk va utilitzar per defensar un paper de la UE que tingui més relleu en la escena internacional.

Tot i reconèixer que els europeus han de fer tot el possible “per protegir el vincle transatlàntic “malgrat l’estat d’ànim actual”, va alertar que el bloc europeu ha d’estar preparat per a “escenaris” on hauran “d’actuar pel seu compte”.  Amb tot, va demanar als socis europeus “unitat i determinació” en aquest nou panorama internacional.

I és que Trump i els seus últims moviments unilaterals van sabotejar ahir el menú del sopar d’alt nivell. Com a entrant, els líders van analitzar l’escalada del conflicte araboisraelià arran del canvi de l’ambaixada estatunidenca a Jerusalem. Ara bé, entre els estats membres no hi ha una opinió unificada sobre aquesta qüestió, ja que Romania, Hongria i la República Txeca no estan en contra del trasllat de seu. Segons fonts diplomàtiques europees, aquest tema es va colar a l’agenda “a última hora” i la discussió sobre comerç i l’Iran va ser “més profunda” que no pas sobre Israel.

L’acord nuclear

Així, el plat fort d’ahir va ser l’acord nuclear amb l’Iran i les exempcions temporals als aranzels dels EUA a l’acer i l’alumini. Sobre la primera qüestió, Brussel·les no veu possible una “solució màgica” que pugui resoldre els efectes de la retirada unilateral de Washington, però els mandataris s’estan trencant el cap per trobar un pla de xoc que pugui minimitzar al màxim les pèrdues econòmiques i geopolítiques. Segons fonts diplomàtiques europees, la Comissió Europea va presentar un ventall de possibilitats “factibles” i un calendari d’actuació. Especialment, els líders europeus van avaluar les diferents “modalitats per protegir les companyies europees” i proporcionar “garanties jurídiques” en les seves operacions amb Teheran, perquè no es vegin gaire afectades per l’aplicació de sancions de l’administració Trump, pendents encara de ser concretades.

Pel que respecta estrictament a assegurar que l’Iran continua complint els seus compromisos de l’acord nuclear, la Unió Europa de moment no deixa entreveure si oferirà als iranians alguna compensació per la sortida dels Estats Units, tal com va demanar el govern d’aquesta república islàmica. Tusk es va limitar a dir ahir a Sofia que mentre l’Iran respecti les provisions del pacte, la UE també ho farà. En aquest sentit, fonts europees van assenyalar que “no estan sota una extrema pressió” per prendre decisions i que, per tant, caldrà “un cert temps” per aprovar les mesures adequades.

Exempcions aranzelàries

Les cancelleries europees també van aprofitar ahir per parlar sobre les perspectives de mantenir-se en la llista d’exempcions aranzelàries dels EUA, ja que aquest catàleg caduca a finals d’aquest mes. És el segon cop que Washington renova la immunitat, però Brussel·les busca un estatus permanent. Per això,  l’element clau de la trobada d’ahir entre els líders va ser el replantejament de la relació transatlàntica. “L’objecte de discussió és què podem fer davant del gir polític radical estatunidenc”, van destacar fonts diplomàtiques europees.