Les negociacions per formar nou executiu a Itàlia avancen. Després d’una setmana marejant la perdiu, el Moviment 5 Estrelles (M5E) i la Lliga van anunciar ahir al vespre que havien tancat un acord, que de totes maneres no és definitiu. Ells l’anomenen “contracte de govern”. Consta de 40 pàgines i més d’una vintena de punts, sis dels quals almenys s’han d’acabar de polir. Per això, els líders dels respectius partits, Luigi di Maio i Matteo Salvini, no han firmat el document i es continuaran reunint aquests dies. Ara, el nus més gros que els cal desfer és triar els noms del govern, començant pel del primer ministre.

La jornada d’ahir va ser moguda. Al matí, el país es va despertar amb la filtració feta pel Huffington Post italià d’un esborrany d’acord entre l’M5E i la Lliga. La prima de risc va volar fins als 150 punts i la borsa de Milà va tancar amb pèrdues. L’esborrany proposava, entre altres coses, sortir de l’euro, posar fi a les sancions contra Rússia i la cancel·lació del deute. Als mercats no els va agradar i des de Brussel·les es van encendre els llums d’alarma i van arribar les amenaces.

Els protagonistes, però, van desmentir la filtració. “Es tracta d’un esborrany vell”, van dir des de l’M5E i la Lliga, malgrat que portava la data de dos dies abans. I van parlar d’un complot per desestabilitzar les negociacions i dificultar l’entesa. Més tard es va saber que dilluns l’havien presentat al president de la República, Sergio Mattarella, i que aquest va refusar de llegir-lo fins al final. Mattarella els hauria dit que tornessin quan tinguessin un text definitiu, no pas un esquema provisional.

Reaparició de Berlusconi

Segons informava ahir al vespre el diari La Repubblica, l’acord manté la majoria de punts de l’esborrany que havia aixecat tant de rebuig, però hi ha desaparegut el capítol que proposava la sortida de l’euro. L’acord preveu suspendre les sancions contra Rússia, algunes reformes constitucionals per limitar els mandats i el nombre de parlamentaris i “facilitar” les expulsions d’immigrants en situació irregular. Salvini va explicar que vol que el Ministeri de l’Interior l’ocupi algú del seu partit –tal vegada ell mateix– per garantir duresa contra els immigrants “i la protecció de les fronteres”.

Silvio Berlusconi, mentrestant, ha aprofitat l’avinentesa per vestir-se d’estadista. Ahir va anar a Bulgària, on es fa la cimera dels Balcans, i es va reunir amb altres líders europeus. És el primer acte públic des que la justícia italiana l’ha rehabilitat políticament. És a dir, des que ha recuperat la possibilitat de presentar-se a les eleccions o d’entrar al Parlament en aquesta legislatura, si fa dimitir un parlamentari del seu partit.

Després de retratar-se cofoi amb altres líders del Partit Popular europeu –sense Mariano Rajoy–, va fer unes declaracions plenes de cinisme: “Estic preocupat pel que pugui passar als mercats, a les empreses, als estalviadors italians”, va dir. Ell, a qui Brussel·les i els mercats van fer caure del govern per posar-hi un tecnòcrata perquè la prima de risc havia pujat fins als núvols, ara es presenta com el garant de l’estabilitat, l’europeisme i la lluita contra el populisme. I des de les institucions europees, davant del panorama polític italià, li segueixen el joc.

Salvini s’ha esforçat a recordar, durant aquestes caòtiques negociacions amb els grillini, que té el permís del seu soci i pare polític, Berlusconi, i que li consulta tots els passos que fa. Si finalment acaba naixent el govern grillinoleghista, l’ex-Cavaliere creu tenir la clau per fer-lo caure, si no és que s’estimba abans tot sol. Per això es diverteix voltant per Europa i fent d’ancià home d’estat assenyat. Mentrestant, deixa fer al seu deixeble. Fins que li convindrà.