El Moviment 5 Estrelles (M5E) i la Lliga han dibuixat l’Itàlia que voldrien. És un país on es farien repatriacions massives d’immigrants i les fronteres serien fortaleses. On els rics pagarien molts menys impostos i els desocupats podrien cobrar un subsidi de 780 euros durant un màxim de dos anys. A l’Itàlia que somien els grillinoleghistes, els ajuts a les guarderies serien només per a les famílies italianes i els campaments de gitanos anirien tots a terra. Són alguns dels punts del programa de govern que van fer públic ahir les dues formacions populistes i que han posat a votació entre els seus militants.

L’anomenat contracte de govern definitiu ha moderat l’aire “antieuropeïsta” present en l’esborrany que s’havia filtrat dilluns i que havia fet alarmar els mercats. Ni una sola paraula sobre el referèndum per sortir de l’euro o sobre desobeir el pagament del descomunal deute del país. En canvi, hi ha referències vagues com ara que cal “revisar alguns tractats europeus” i altres sentències buides de significat però carregades de retòrica euroescèptica.

D’una altra banda, el president de la República, Sergio Mattarella, ja havia sortit en defensa dels dictats avisant que ell té l’última paraula i que qualsevol mesura que no tingués l’aprovació de Brussel·les seria blocada. Els mercats, però, continuen malfiant-se dels dos partits que es preparen per governar Itàlia. Els alts i baixos a la borsa i a la prima de risc són el soroll de fons constant en aquests dies de negociacions agòniques. Sobretot perquè el programa de govern és una declaració d’intencions més aviat abstracta, amb poques xifres, i els experts la consideren irrealitzable sense retallades mastodòntiques als serveis públics o fent créixer encara més el deute. Les fonts d’ingressos haurien de provenir, sense concretar gaire, de fer més eficient l’administració pública i de reduir els costos de la política.

Ben bé de dretes

El programa de govern té una ideologia clarament dretana. Proposa una flat tax, és a dir un sistema impositiu únic d’IRPF, que seria d’entre el 15% i el 20% per a les famílies i del 15% per a les empreses. Això significa que deixaria de pagar més qui més té, beneficiant, és clar, els més rics. Aquesta era una de les mesures estel·lars de la Lliga, juntament amb la severitat contra la immigració. Una mesura leghista que ha acabat saltant del programa, en canvi, és la que obligava tots els centres de culte a fer les prèdiques en italià.

Altres punts del contracte són l’aixecament de les sancions contra Rússia, soci econòmic històric d’Itàlia, des de sempre partidària de tenir-hi bones relacions. I l’abolició de la polèmica llei Fornero que preveia la jubilació progressiva a 70 anys. En canvi, els grillini i la Lliga proposen poder-se jubilar quan la suma dels anys d’una persona i els que ha cotitzat sumin cent.

Comença el ball de noms

Llegint el programa de govern es té la sensació que qui més hi ha sortit beneficiat és la Lliga, perquè la majoria de promeses electorals que els van dur a ser la força més votada en la coalició dretana han estat acceptades. Que les promeses electorals de l’M5E fossin força ambigües i elàstiques també hi ajuda. Però la petjada leghista tan forta en l’acord programàtic fa pensar que potser els grillini hagin preferit pressionar per guanyar l’altra batalla, encara oberta: la dels noms del nou executiu.

Ahir, els inscrits al M5E van votar en línia el programa i entre avui i demà ho faran, en urnes, els simpatitzants de la Lliga. Dilluns, els dos líders de l’M5E i de la Lliga, Luigi di Maio i Matteo Salvini, hauran d’anar a veure el president Mattarella i presentar el programa, si ha estat aprovat, i la proposta dels membres del nou govern. Circulen diferents travesses. Di Maio i Salvini es disputen els càrrecs principals i probablement acabin posant també algun tècnic per tranquil·litzar els mercats.

Qüestió de protagonisme

L’equilibri dels noms és un tema complicat per als dos partits, que s’enfrontaran en diverses eleccions regionals i municipals i no poden reforçar gaire el contrincant. Salvini voldria Interior. Di Maio aspira a ser primer ministre o ministre d’Exteriors. Però si l’M5E té massa pes, la dreta berlusconiana probablement s’oposaria al nou govern i trencaria l’aliança amb la Lliga.

Això debilitaria molt la posició de Salvini dins l’aliança de govern. El leghista és potent perquè és la força més votada de la coalició de dretes, que en les enquestes arriba a 39%, però tot sol perd pistonada contra els grillini. Silvio Berlusconi, aprofitant-se de la situació, ahir va recordar a Salvini que li deu lleialtat i que si no fa bondat la coalició dretana perilla. Sempre a l’aguait, l’ex-Cavaliere va dir que, si tot fracassa, ell està disponible per fer de primer ministre. Seria un cop d’escena massa forçat, fins i tot per a Itàlia.