Que l’ultranacionalisme espanyol del PP i Cs faria servir qualsevol excusa, fos certa o no, per evitar aixecar, i fins i tot ampliar, el 155 ja era de témer. De fet, només amb la majoria popular al Senat ja n’hi hauria prou per reeditar-lo, però teníem dret a esperar més del progressisme, del teòric aliat. I decep altre cop veure que el seu líder, desaparegut des de feia mesos, si apareix ara és per proposar que es canviï la llei (per a això, sí) per convertir en rebel·lió un procés democràtic, obligar tothom a jurar fidelitat a la Constitució i al rei, i suggerir la presa també dels mitjans públics. Tot això mentre el PNB s’acaba de pensar avui si els aprova els pressupostos i quan el gran debat dels comuns és sobre la casa que s’han comprat els seus líders. Queda algú?