L’executiva del PNB ha anunciat aquest dimecres mitjançant un comunicat que permetrà amb els seus cinc vots al Congrés l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat per al 2018, malgrat que no es compleix la condició que la mateixa formació havia fixat que s’aixequés primer la intervenció per la via de l’article 155 de la Constitució a Catalunya.

Els nacionalistes bascos afirmen que ho fan “per responsabilitat” i “posant els interessos de la ciutadania d’Euskadi per sobre dels del PNB”, i “des del convenciment que és la decisió que contribuirà de manera més eficaç a l’aixecament de l’article 155 a Catalunya”. Respecte a aquesta qüestió, el PNB assegura que “entén” que aquest aixecament no només és “inevitable” sinó també “imminent”, perquè “un cop que Joaquim Torra ha estat investit president, existeix un poder legislatiu català que està encaminat a la conformació d’un nou govern i a la desarticulació del 155 en qüestió de setmanes, dies o hores”.

De fet, el grup basc va afegir ahir dimarts els seus cinc vots als del PP i Cs per evitar que caiguessin els comptes de l’Estat del 2018. En la primera tanda de votacions del paquet pressupostari, el PNB va complir, doncs, el guió que s’havia establert el dia anterior: ajornar “fins al darrer minut” –és a dir, a avui al vespre– la possibilitat de vetar-los i d’impedir que prosperin com a mesura de denúncia pel fet que el 155 es manté vigent. Però mentre l’hermetisme s’imposa dins el partit, el portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, donava valor a les inversions pactades amb l’executiu de Mariano Rajoy i a l’augment de les pensions, si bé va insistir que la darrera paraula la té el partit i que el gabinet d’Íñigo Urkullu acceptarà el que decideixi.

El PP es va aferrar ahir a aquestes precisions d’Erkoreka per suggerir que es fa molt difícil que vulguin renunciar-hi, alhora que va voler veure com una crítica al president Quim Torra per part del portaveu el fet que assenyalés que “segurament era conscient dels efectes i de les conseqüències de les seves accions” quan va nomenar Josep Rull, Jordi Turull, Lluís Puig i Toni Comín. Es referia a la paralització del decret i a l’allargament del 155 imposats per Rajoy. Erkorka, si més no, hi va afegir que aquesta vegada no li constava que el lehendakari estigués intercedint amb Rajoy per intentar que s’aixequés la intervenció de l’autogovern.

En aquest punt, el PP va insistir que les darreres hores el PNB no els havia collat per intentar que es publiquin els nomenaments, però sí que els havia traslladat el malestar per la decisió de mantenir el 155, perquè de bon començament havien condicionat el seu sí als pressupostos no només als acords inversors i econòmics que es tanquessin, sinó també al fet que el govern català hagués recuperat el control de les seves institucions.

L’executiu espanyol anit continuava sense donar explicacions de la base legal que empara la suspensió de la publicació dels nomenaments, però desmentia la possibilitat que Rajoy faci el gest d’aixecat el vet al decret –encara que al cap d’algunes hores el portessin al TC per impugnar-lo– per tal de facilitar el relat del PNB. Fonts del PP sentenciaven que aquesta mesura seria contraproduent, perquè Cs s’aferraria al discurs que s’ha bescanviat el 155 pels pressupostos.