La ponència d’autogovern del Parlament basc va aprovar amb el suport del PNB i EH Bildu la proposta de preàmbul d’un nou estatut, en el qual es recull el dret a decidir i s’advoca per una relació bilateral i confederal amb l’Estat, que han rebutjat Elkarrekin Podemos, el PSE i el PP. La ponència va tractar també el títol preliminar del futur estatut basc. La proposta del preàmbul reconeix que l’actual Estatut de Gernika ha estat positiu, però que no s’ha desenvolupat pel bloqueig de transferències per part dels governs estatals i per la doctrina erosionadora del Tribunal Constitucional. El preàmbul aprovat recull que “el poble basc és una nació” i que “Euskal Herria és un poble amb identitat pròpia que està assentat geogràficament sobre set territoris políticament articulats en dos estats, l’espanyol i el francès”. Proposa diverses denominacions per al subjecte jurídic institucional que conformen Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, com “Comunitat Estatal Basca”, “Comunitat Foral Basca”, “Comunitat Nacional Basca” o “Estat Autònom Basc”. Assenyala que aquest nou estatus obeeix a la voluntat del poble basc d’actualitzar els drets històrics i se sustentarà en la voluntat lliure i democràticament expressada per la ciutadania basca, a través de consultes i al Parlament basc. Preveu el dret a decidir com la capacitat dels bascos per decidir, expressar i exercir la seva voluntat col·lectiva amb vista a la consecució de fórmules de convivència acordades voluntàriament i establir mecanismes que garanteixin que els compromisos aconseguits es respectin.