Compàs d’espera per formar govern. L’executiu espanyol no pensa publicar en el DOGC el decret de nomenament dels consellers signat dissabte pel president Quim Torra i, per tant, en continuarà impedint la presa de possessió, en principi prevista per ahir, segons va reiterar la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que va anunciar –fins i tot abans que el PNB li votés a favor el pressupost i dilapidés el principal roc a la faixa que li quedava a l’independentisme– que mantindrà el blocatge mentre no es designi “un govern efectiu i amb totes les garanties”. Traduït, en el qual no hi hagi presos ni exiliats. Santamaría ho va justificar perquè estudia la “viabilitat” del decret arran de la decisió del Suprem la vigília de no deixar sortir Jordi Turull i Josep Rull a prendre possessió, un acte jurídic que tanmateix no està reglat enlloc. Segons la vicepresidenta, Torra té “a les seves mans” la possibilitat de canviar els nomenaments i de treure el 155, que amb el vet continua vigent.

És clar que no va donar arguments legals –La Moncloa continuava ahir sense respondre a la carta tramesa dimarts pel secretari del govern en què preguntava les raons jurídiques per les quals no publica el decret–, per la qual cosa va admetre que Torra “pot recórrer contra el que li sembli oportú”, en al·lusió a la possibilitat que hi presenti batalla judicial.

I el president probablement la presentarà, però abans el que va fer ahir va ser encarregar un dictamen a la Comissió Jurídica Assessora, l’òrgan consultiu del govern format per quinze juristes de prestigi, per “trobar la via de publicació del decret” en el DOGC. El president, en concret, vol veure quines possibilitats hi ha per permetre la publicació i la presa de possessió d’un govern, però també demana que s’estudiïn les mesures legals que pot emprendre contra l’executiu de Rajoy per aturar el que considera un “acte degut que no hauria de patir cap interferència”. Fonts properes confirmaven que, fins que no rebi el dictamen, Torra no prendrà cap decisió, així que la formació de govern queda per ara ajornada sine die.

Segons la normativa, la CJA té fins a dos mesos per emetre dictàmens, però si el seu president –l’actual és Albert Lamarca– decideix donar-li tràmit d’urgència, el termini es reduiria a un màxim d’un mes. En tot cas, fonts de JxCat van dir que l’informe podria estar llest molt abans, en qüestió de dies, i van admetre que hi tindrà molt a dir un altre termini: la llei del 2007 que recull textualment que “la publicació de documents en el DOGC s’ha de fer en el termini màxim de deu dies hàbils des de la recepció de l’ordre d’inserció”. Tot i que altres veus posen en dubte que això també sigui d’aplicació per als decrets presidencials, a JxCat s’agafen a aquesta redacció per dir que fins passats els deu dies –s’acabarien el dilluns 4 de juny– no es podria presentar cap recurs judicial contra el govern estatal. I una possibilitat seria que Torra esperés a esgotar-los abans de tornar a moure peça.

Això sí, el portaveu adjunt, Eduard Pujol, va evitar ahir davant la premsa fixar-se temps perquè no vol “tornar a les presses”. “El govern de Catalunya el tria el president Torra i no Mariano Rajoy”, va afirmar, taxatiu, després d’una reunió del grup en què van participar tant Torra com Puigdemont, via videoconferència, i que va decidir mantenir la defensa del “criteri de restitució” dels consellers. “Tenen els drets polítics intactes i encara no ha sortit ningú que expliqui per què carai no se’ls respecta”, va destacar Pujol, que va denunciar les “il·legalitats” de l’Estat de convertir el DOGC “en una eina ideològica”.

Entretant, el portaveu del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, no amagava que el blocatge de la publicació “és una decisió política” i que “si això té conseqüències jurídiques ho haurà de decidir un tribunal”. Fernández va admetre que correspon a Torra nomenar govern, això sí, “en la mesura que s’ajusti als preceptes del 155 aprovats pel Senat”, i va denunciar que els consellers s’han de poder sotmetre a les sessions de control, com també va fer Cs, tot i que va evitar valorar si veu legal el vet a la publicació.

El grup d’ERC va evitar ahir valorar la situació, però des de Madrid el diputat Joan Tardà es va mostrar partidari a TV3 de “quadrar el cercle” per denunciar “l’anomalia” que representa que no es reconegui el triomf de l’independentisme el 21-D. Ara bé, Tardà també va advertir que la denúncia de la vulneració dels drets dels consellers “s’ha de fer compatible amb la necessitat imperiosa” de tenir govern, perquè hi ha “un bé superior”. El diputat va puntualitzar que el programa electoral d’ERC recollia el compromís de “restituir les institucions” i no càrrecs concrets, perquè “les institucions estan per damunt de les persones”.