Un document de només 58 pàgines –el programa del “govern del canvi” firmat el 20 de maig pels populistes del Moviment 5 Estrelles (M5E) i la Lliga– ha caigut com una autèntica bomba al cor d’Europa, que en tem els efectes potencialment devastadors sobre la supervivència de l’euro. Itàlia, soci fundacional de la Unió Europea (UE), és percebuda ara com la principal amenaça a l’estabilitat i al projecte comunitari.

Tot i que hi ha altres punts sensibles en el text, com ara el compromís d’expulsions massives d’immigrants o l’acostament a la Rússia de Putin, les alarmes no van saltar fins que als despatxos de Brussel·les i Berlín van poder llegir negre sobre blanc els objectius i l’estratègia de la nova política econòmica italiana: rellançar el creixement sense cenyir-se a les normes comunitàries que obliguen a la contenció del dèficit i el deute. Roma dispara un torpede a la línia de flotació del model de governança econòmica imposat a la UE des de la crisi del 2008. Pels dirigents europeus, aquesta és la gran sfida (desafiament) italiana.

En el punt de mira de la coalició que intenta instal·lar-se al poder a Roma se situen les polítiques d’austeritat que han asfixiat el creixement d’Itàlia, a les quals s’atribueix l’empobriment de la població. Més que plantejar una política detallada per a la represa, el programa del futur govern populista es limita a fusionar les mesures bandera que la Lliga i el M5E van defensar durant la campanya: baixada d’impostos, establiment d’una anomenada renda de ciutadania per als més desafavorits i avançament de l’edat de jubilació. En resum: menys ingressos i més despesa pública, just el contrari del principi de responsabilitat fiscal que es predica des de les institucions comunitàries.

Els economistes calculen que les promeses dels leghisti i els grillini tindran un cost d’uns 170.000 milions d’euros, una suma equivalent al 10% del PIB italià, que, al seu torn, s’afegiria al deute públic del país, el més alt de la UE (132% del PIB) després de Grècia. I tot això, amb la perspectiva de la retirada de la política d’estímuls engegada pel Banc Central Europeu –per cert, sota la guia d’un italià, Mario Draghi–, que tant d’oxigen ha subministrat els darrers anys a les economies del sud. El fantasma de Grècia torna a recórrer Europa i, com a mostra del nerviosisme dels mercats, la prima de risc italiana s’enfila perillosament per damunt de la barrera dels 200, mentre que agències de qualificació del deute com Moody’s col·loquen el pacient italià “sota observació”.

Contra aquest escenari apocalíptic que es dibuixa, amb una Itàlia en mans de partits antisistema i d’extrema dreta, també hi ha observadors que confien que el realisme s’acabarà imposant en l’acció del nou equip. Malgrat la retòrica populista, sostenen, la coalició es veurà forçada a rebaixar les seves ambicions econòmiques un cop desembarqui a la sala de comandament del poder i, en aquest sentit, recorden el cas de Syriza, el partit rebel de l’esquerra grega que es va acabar plegant a les condicions dels creditors internacionals. També subratllen que, del document programàtic firmat per Di Maio i Salvini, ja se’n van eliminar les referències a la sortida de l’euro i les pretensions que el Banc Central Europeu cancel·lés a Itàlia els seus 250.000 milions de deute. “Estem segurs que, quan passem de les paraules als fets, els que ara tenen alguna inquietud es tranquil·litzaran, perquè el nostre objectiu es fer créixer Itàlia”, diu Salvini.

Però el cert és que els missatges balsàmics no han tingut cap efecte, ni a Europa ni a la mateixa Itàlia, on tota la tensió es concentra ara en la designació del futur ministre d’Economia i Finances, peça clau en l’engranatge dissenyat pel govern populista. El president de la República, en qui molts italians veuen el contrapès als diktats de la majoria parlamentària, s’oposa frontalment al nomenament del veterà economista sard Paolo Savona, per les seves posicions marcadament contràries a l’euro i a l’ortodòxia alemanya.

El torcebraç amb el cap de l’estat bloqueja el naixement del govern Conte, fins al punt que, si Mattarella imposa finalment el seu vet a Savona, la Lliga i el M5E ja tenen a punt la resposta: “Si algú es pensa que ens hem de convertir en una democràcia amb una sobirania limitada, llavors més val que tornem a votar.”