Un actiu i agradable Club Rotary em va demanar la setmana passada que participés en una jornada d’economia que organitzen periòdicament. Vaig respondre que sí, pensant que, com a molt, se m’inclouria en una taula rodona per descriure i opinar sobre la conjuntura econòmica. Això és sempre poc comprometedor i ràpid de preparar. Pocs dies abans de la trobada vaig descobrir que el tema únic eren les causes i efectes de la corrupció, potser a resultes de l’actualitat. Res a veure amb l’assequible i neutra descripció de l’estat actual de l’economia.

Desconec quins mèrits em van atorgar per considerar-me “expert” en corrupció, però em va preocupar. No soc practicant de la mateixa i com a teòric, prou limitat. Tot i això, el compromís hi era, i és indubtable que per al futur econòmic (i social i polític) la corrupció o, millor, el nivell de corrupció té una gran importància. La té per a l’ànim i la confiança col·lectiva que genera i la té per produir uns costos, en ocasions devastadors. L’enfocament econòmic de la corrupció (economia de la corrupció) fa menys èmfasi en la seva reprovació ètica, -per suposat essencial-, que en el cost que representa per al benestar global dels ciutadans. Alerta, -insisteixo-, cost per a tots nosaltres que compartim l’empobriment que generen tots els tipus de corrupció, des del frau més simple fins al suborn més important. Massa sovint s’al·ludeix a una abstracta “administració”, “estat” o com a molt “societat” com a víctima de la corrupció. Els robatoris organitzats del cas Gürtel, els suborns casi institucionalitzats del 3%, o els diversos casos al voltant de la sortida a borsa de Bankia o les seves targetes black, -per nomenar només alguns dels casos que han ocupat més espais en els mitjans-; tots repercuteixen en el patrimoni i en les rendes col·lectives del país, és a dir de tots els ciutadans, i eventualment es podrien quantificar aproximadament. A més, els efectes van més enllà i deterioren la confiança dels contribuents, minen la moral col·lectiva i redueixen la fe en les institucions i la legitimitat democràtica i cívica, etc. Efectes probablement equiparables en importància al cost econòmic.

Centrem-nos en la tipologia dels costos econòmics per als ciutadans.

Un primer grup d’efectes de la corrupció és aquell que incideix en les inversions públiques, però també en les privades, perquè totes dues es poden veure afectades per la corrupció amb una reducció global del volum d’inversió. En el millor dels casos, invertint menys (es descompta el suborn) amb el mateix pressupost derivat d’una determinada disponibilitat generada per una pressió fiscal concreta. Però també perquè la corrupció desvia la inversió cap a projectes en què pot ser més fàcil desviar fons per a suborns que solen ser projectes més grans que petits i més vinculats a obres (preus més indeterminats) que a equipaments.

Un segons grup d’efectes gira al voltant de la reducció de la qualitat dels béns o serveis públics que, en tenir un “cost” augmentat per la corrupció, tendeixen a fer-se amb pitjors material i amb vides útils menors, amb la possibilitat de generar riscos (enfonsaments, per exemple) que es minimitzen en entorns ètics i nets.

En tercer lloc, la corrupció distorsiona la lliure competència i, a conseqüència d’això, els nivells d’inversió i la seva efectivitat. Són els “corruptors” els que adquireixen posicions predominants en el mercat per sobre del,s més productius i eficients però sense l’accés a contractes i concessions que facilita la corrupció.