Els monstres habiten al cinema de J.A. Bayona. Els nens fantasmes de L’orfenat, les amenaces sobrenaturals de Penny Dreadfull, Un monstre em ve a veure... La seva filmografia s’ha alimentat de criatures que semblen sorgides d’un malson. Una cosa semblant es pot dir de Steven Spielberg: una part del seu cinema (El diablo sobre ruedas, Tauró, La guerra dels mons...) té com a motor de l’acció criatures terrorífiques que simbolitzen les nostres pors. No és casualitat que hagi triat Bayona com a director de Jurassic World: el regne caigut, que avui arriba als cinemes de mig món.

Hi ha certes àrees comunes als seus universos, però la tria també té a veure amb la incontestable capacitat de J.A. Bayona per posar les emocions al centre de la trama. Lo imposible i Un monstre em ve a veure són pel·lícules amb capacitat de tocar la fibra sensible dels espectadors. Encara hi podríem afegir més motius per a l’elecció. No és fàcil injectar energia i aire fresc a les franquícies multimilionàries. Per això, Hollywood aposta sovint per creadors amb una personalitat definida, que sàpiguen portar la seqüela al seu terreny, a pesar del gegantí engranatge que limita el seu moviment. El cinquè film de la saga ha costat 260 milions de dòlars, uns 221 milions d’euros. Amb aquests diners, es podrien fer 60 vegades Incerta glòria, un dels films més cars del cinema català recent.

El cas és que Bayona (Barcelona, 1975) va ser l’escollit per Spielberg, productor executiu del film, llegenda vivent i home empàtic i llest. La primera vegada que van parlar li va dir: “Tenim molta sort de tenir-te”, recordava a Madrid Bayona fa quinze dies, a la preestrena mundial del film. Home inspirat en els malsons, per a Bayona treballar amb Spielberg va ser més aviat un somni fet realitat. Però no es va voler precipitar a fer el pas: “Vaig voler tenir tres pel·lícules personals abans d’embarcar-me en una de Hollywood, i ha estat realment interessant, treballar amb Spielberg era una de les caselles per emplenar en la meva carrera.”

Home llest, també, Bayona ha sabut trobar un equilibri entre la fidelitat al segell de la saga i la seva visió personal: “Com a realitzador podia aportar molt a la història, al to i al nivell d’energia. Però també era conscient que milions de persones estimen la saga Jurassic. Havia de treballar molt perquè tots ens asseguréssim d’oferir experiències noves i emocionants al públic sense deixar de banda l’ànima de la franquícia.”

Estrenada el 2015, Jurassic World va aconseguir la quarta taquilla més alta de la història. Colin Trevorrow, el seu director, és productor i guionista en aquesta seqüela, que arrenca tres anys després. Isla Nublar està amenaçada per un volcà a punt d’entrar en erupció. Claire (Bryce Dallas Howard) i Owen (Chris Pratt) viatgen a l’illa amb una expedició per salvar els dinosaures que encara hi viuen.

Part de l’acció transcorre en una gran mansió i la història adquireix un to de conte gòtic. “Hi ha un moment en què es converteix gairebé en un conte de fades, amb la princesa a la part alta d’una torre assetjada per un drac –va comentar el director a Madrid–. Té sentit, perquè el cinema de Spielberg sempre ha tingut un punt de conte moral.” Bayona s’ha emportat col·laboradors habituals a Hollywood (de fet, van rodar als estudis Pinewood de Londres i Hawaii): la productora Belén Atienza, el director de fotografia Òscar Faura i el muntador Bernat Vilaplana.

El limitat marge de maniobra d’una superproducció de cinema d’acció no ha permès a Bayona desplegar tot el seu talent per omplir d’emocions els personatges. Però Jurassic World: el regne caigut (que s’estrena també doblada al català) no cau en els excessos digitals, les sobredosis d’acció i la tendència de les grans produccions actuals de convertir la pantalla en un circ de tres pistes. L’escena més espectacular, l’erupció del volcà d’Isla Nublar, és memorable, però no es busca excessivament aquest nivell d’espectacularitat.