DE MEMÒRIA
Escòcia / Catalunya
Discoveries (‘Descobriments’), una ala del Museu Nacional Escocès d’Edimburg, està dedicada a presentar objectes del “llegat d’idees, invencions, innovacions i lideratge dels escocesos tant a dins com a fora de casa seva”. “És exactament el que un equip informal de treball (format per deu estudiosos sense cap museu al darrere) va/vam començar a fer el 2013...”
Val la pena mirar-se detingudament el museu escocès. De seguida, impressiona descobrir o comprovar que, tal com diuen ells mateixos, moltes d’aquestes contribucions “han canviat vides i han impactat en el desenvolupament del nostre món en nombrosos camps: medicina, matemàtiques, educació, enginyeria, exploracions i comunicacions”. Per exemple, a aquella ala del museu, es presenten algunes importants descobertes escoceses: els logaritmes (Napier), els fars elèctrics (Stevenson), la televisió (Baird), l’exploració de l’Àrtic (Hutchison), etc. Sorprenentment, entre els materials exhibits, hi ha una moto catalana: la Montesa Cota 1969. El text del plafó diu: “In the 1960’ Spanish-built trials motorcycles, such as Bultaco, Ossa and Montesa, were replacing British Machines in trials competitions.” Ara bé: el conductor de la moto del museu -un campió del món- era escocès!
En altres sales del museu, hi ha de tot: des d’una màquina de vapor (Watt) fins a un accelerador de partícules (anys 1950), passant per la penicil·lina (Fleming) o el Mini Morris (dissenyat per escocesos quan el petroli es va encarir). Les opcions conceptualment més ambicioses del museu són: primera, dedicar la gran galeria de ferro a les 800 Windows to the World d’Escòcia, les 800 millors peces de museu que són “finestres” obertes al coneixement de les cultures -i les economies- del món. I, d’aquestes 800 peces de tot el món i de totes les èpoques, el museu en destaca deu: admirable atreviment!
La segona opció ambiciosa és la síntesi que fa el museu de les sis etapes de la trajectòria històrica d’Escòcia: 1. Early people (abans de l’any 1000), 2. El Regne d’Escòcia (1000-1600), 3. Escòcia en transformació (1600-1700), 4. Industry and empire (1700-1800), 5. Scotland and the World (1800-1900), i 6: A changing nation (1900-2000).
En el segle XVIII, els escocesos van contribuir a la industrialització de les terres més allunyades de l’Imperi Britànic. No eren perifèria. Com tampoc ho era Catalunya. A mesura que avançava el segle XIX, els escocesos eren a tot el món (com es veu, també, a les finestres de la Gran Galeria). Els catalans, també. Per exemple, a les Filipines i a Austràlia. Estaria bé saber-ne més coses. El Diccionari dels catalans d’Amèrica (1992) d’Albert Manent no ha tingut, malauradament, continuïtat.
Escòcia es ‘reinventa’
En el segle XX, entre la primera i la segona globalització, la nació escocesa canvia, “es reinventa”, llegim. Les grans drassanes, els alts forns, la metal·lúrgia, la siderúrgia, el tèxtil deixen pas a la microelectrònica, la bioenginyeria, la moda, el turisme. La “Catalunya al món” del segle XIX també es “reinventa” en el segle XX? Estaria bé contestar a aquesta pregunta. En alguns casos, hi ha una gran continuïtat. El whisky, o el cava, segueixen. Però, també, en el cas català, han desaparegut algunes grans empreses emblemàtiques: la Maquinista, l’Espanya Industrial, les colònies industrials del Ter i el Llobregat. Però és clar que algunes empreses del primer terç del XX (com Roca, Simon, Grifols, Danone, Puig i Molins) han fet un gran salt. I, n’han aparegut de noves en vells/nous sectors. A Escòcia i a Catalunya, la reinvenció de l’economia ha dut (amb això, liberals i marxistes hi estarien d’acord) a la reinvenció de la política.
