Després de l’intercanvi de criteris contradictoris que es va veure dijous entre el jutge que instrueix la causa del procés i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, els quals es van anar passant la responsabilitat sobre el trasllat a Catalunya dels nou presos interns a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco, l’executiu espanyol insistia ahir que l’apropament és un assumpte que afecta Pablo Llarena. “És una qüestió de matisos”, indicava la portaveu del gabinet de Pedro Sánchez, Isabel Celaá, en relació amb la polèmica entre el ministre i el jutge. Això sí, de manera soterrada suggeria que, quan el magistrat acabi la instrucció, l’escenari serà un altre i llavors sí que el govern espanyol, a través de la direcció general d’Institucions Penitenciàries, haurà de definir-se i decidir sobre el seu trasllat a centres catalans. “Actuarem pel bé de tots”, reblava.

La també ministra d’Educació no va voler anar més enllà ni fer pronòstics i, de fet, va ser menys explícita del que ho havien estat altres membres del seu govern, amb el benentès que el dia abans Grande-Maslaska s’havia declarar favorable a l’apropament, però vinculant-lo a una “autorització” judicial de la qual Llarena es va desentendre immediatament adduint que no és de la seva competència.

“Quan les circumstàncies canvien es requereixen altres polítiques i en parlarem en altres conferències de premsa amb tota seguretat”, incidia Celaá davant la insistència del mitjans de comunicació per saber en quin moment es podria fer efectiu el trasllat a Catalunya dels membres del govern de Carles Puigdemont: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Raül Romeva; de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Aquesta resposta genèrica sobre el canvi d’escenari, si més no, la va lligar a una altra interpel·lació sobre l’apropament dels presos d’ETA, deixant entreveure que també en aquest cas més endavant es pot analitzar la situació atès que l’organització ja s’ha dissolt.

La qüestió, però, és que la fase d’instrucció –el pretext que es dona des de La Moncloa per no prendre cap decisió– ja arriba al final, amb el benentès que Llarena té gairebé enllestides les diligències i, de fet, fins al 26 de juny només li queda una nova compareixença de Forn i una tanda de declaracions de testimonis. A banda que també la sala d’apel·lacions del Suprem revisarà dilluns vinent els recursos contra l’acte de processament dictat per l’instructor. La previsió és que tot plegat estigui resolt l’última setmana de juny. Llavors serà quan, en paraules de Celaá, haurien de “poder ser transportats”.

La portaveu també va afirmar que Sánchez iniciarà “en breu” la tanda de reunions amb els caps dels executius territorials. Després d’un primer contacte telefònic divendres passat, la intenció és establir un calendari de trobades pel qual es tindrà en compte el protocol d’aprovació dels estatuts d’autonomia. En aquest sentit, el president espanyol obrirà la tanda amb el lehendakari íñigo Urkullu i el següent a passar per La Moncloa serà el president Quim Torra. D’aquesta manera pretenen evitar “suspicàcies” entre alguns territoris sobre l’ordre de recepció, hi afegien fonts de l’executiu socialista.

D’altra banda, la portaveu va evitar també polemitzar sobre l’anunci de la Generalitat de restablir les delegacions del govern a l’exterior, després que l’executiu del PP usés l’article 155 per tancar-les i “liquidar” el Diplocat. Celaá va subratllar que es tracta de rebaixar la “tensió” i és per això que el seu govern ho valora des del “respecte” i com un acte de “normalitat” política. Això sí, alertava que es mantindran vigilants sobre l’activitat que facin aquestes ambaixades.