L’advocat Iván Duque, del partit uribista Centro Democrático, va ser escollit ahir president de Colòmbia per al període 2018-2022 amb el suport electoral més gran que ha tingut mai un candidat en la història del país, més de deu milions d’electors. Amb un discurs de fermesa contra totes les formes d’il·legalitat i la promesa de modificar aspectes de l’acord de pau amb la guerrilla de les FARC, Duque, de 41 anys, va obtenir a la segona volta, celebrada diumenge passat, el 53,98% dels vots. El seu rival, Gustavo Petro, del moviment Colòmbia Humana, també va obtenir una votació rècord per a l’esquerra del país, en rebre el 41,81% dels sufragis.

Poc després de conèixer la seva victòria, Duque va comparèixer davant els seus simpatitzants al Centre de Convencions Gonzalo Jiménez de Quesada, acompanyat de la seva família i la vicepresidenta electa, Marta Lucía Ramírez, i va fer una crida a la unitat per superar la polarització. “No més divisions, pensem en un país amb tots i per a tots”, va dir. Duque prendrà possessió el 7 d’agost.

Les eleccions han dibuixat un nou escenari polític en el qual l’oposició uribista ha tornat al poder, l’esquerra creix i assumeix el paper fiscalitzador i les forces de centre hauran de començar a buscar el seu espai.

Petro, que amb tota seguretat es convertirà en cap de l’oposició, haurà de mantenir units els que li han donat suport, entre els quals el seu moviment Progresistas, un sector del Polo Democrático Alternativo, l’Alianza Verde i els liberals descontents amb el suport a Duque.

I falta per veure quin paper jugaran d’ara endavant les forces de centre, com l’Alianza Verde, perquè no tots van donar suport a Petro, o Compromiso Ciudadano, de l’excandidat presidencial Sergio Fajardo, que va quedar en tercera posició en les eleccions amb 4,5 milions de vots i que es va decantar pel vot en blanc en la segona volta de diumenge. Tampoc no està clar el futur del Partido de la U, del president Santos, que sense un liderat fort, que va provocar que no presentés candidat, tampoc no va trobar el seu lloc en aquesta segona volta i pot acabar diluït entre les noves forces de l’escena política colombiana.