Es troben al seu país. Un país que inicia una guerra i els deixa sense feina, sense casa, sense res. Només els queda la vida. L’única opció: marxar. Una fugida sempre difícil i complicada que torna a posar-los en perill. Un cop han arribat al lloc del qual pensen que ja no necessiten fugir només troben una sensació d’inseguretat i desempar. Falta d’informació, una espera eterna i obligats a viure en camps i en condicions deplorables. Ningú els dona cap cop de mà. El trauma de la guerra provoca danys que perviuen molt temps després d’abandonar les fronteres del conflicte. Una fractura en la història de la vida. Un abans i un després. Però la nostra culpa rau en el fet que la seva esperança mor definitivament quan ja són aquí.