Vui­tanta mili­ons de turcs estan con­vo­cats avui a les urnes per votar en les elec­ci­ons par­la­mentàries i pre­si­den­ci­als. El pre­si­dent, Recep Tayyip Erdo­gan, va deci­dir avançar-les un any i mig per acce­le­rar la implan­tació del nou sis­tema pre­si­den­cial, després que aquest fos apro­vat en un ajus­tat referèndum l’any pas­sat. La reforma cons­ti­tu­ci­o­nal suposa l’abo­lició del càrrec de pri­mer minis­tre, cosa que fa que el pre­si­dent assu­meixi tot el poder exe­cu­tiu.

Els ciu­ta­dans ompli­ran dues pape­re­tes. En pri­mer lloc, vota­ran per esco­llir els dipu­tats del Par­la­ment. A prin­ci­pis d’any, el govern de l’AKP (el par­tit d’Erdo­gan) va apro­var una llei que pos­si­bi­li­tava la cre­ació de coa­li­ci­ons amb l’objec­tiu d’aliar-se amb l’MHP, par­tit d’ultra­dreta. En res­posta, els par­tits de l’opo­sició van for­jar una aliança lide­rada pel CHP, par­tit basat en els ide­als kema­lis­tes de cen­tre­es­querra, i l’IYI Par­tisi, for­mació de cen­tre­dreta fun­dada, l’octu­bre pas­sat, per la feroç Meral Akse­ner. La vete­rana política, que va escin­dir-se de l’MHP, s’eri­geix com l’alter­na­tiva con­ser­va­dora i laica a Erdo­gan. La seva retòrica popu­lista (elo­gis a “la ver­me­llor de la ban­dera turca”) inten­tarà arra­bas­sar al pre­si­dent els votants més naci­o­na­lis­tes. Final­ment, el par­tit d’esquer­res i pro-mino­ries HDP par­ti­cipa fora de les ali­an­ces.

En segon lloc, els votants esco­lli­ran el pre­si­dent. Si cap can­di­dat s’imposa amb la mei­tat dels vots, els dos més votats s’enfron­ta­ran en una segona ronda el 8 de juliol. Segons les enques­tes, una segona ronda sem­bla ine­vi­ta­ble: Erdo­gan lidera els pronòstics, amb un 45-47% del vot; el can­di­dat del CHP, Muhar­rem Ince, rebria un 29-31%, i Akse­ner, un 13-15%. El líder de l’HDP, Sela­hat­tin Demir­tas, que es pre­senta des de la presó (on fa vint mesos que és sota acu­sa­ci­ons de fer pro­pa­ganda ter­ro­rista), reu­ni­ria un 11-13% dels sufra­gis. És molt pro­ba­ble que Demir­tas rebi la majo­ria del vot kurd (un 20% de la població): segons els ana­lis­tes, és pos­si­ble que aque­lla part dels votants kurds que tra­di­ci­o­nal­ment dona­ven suport a Erdo­gan li retre­guin la seva aliança amb els ultra­na­ci­o­na­lis­tes MHP, així com les ope­ra­ci­ons mili­tars a la regió kurda de Rojava, al nord sirià.

Erdo­gan cerca l’apro­vació del poble després d’anys d’acci­ons polèmiques, com ara la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. Segons l’opo­sició, la reforma suposa un debi­li­ta­ment del Par­la­ment i l’arri­bada d’un “règim d’un sol home”. En un dis­curs tele­vi­sat des de la presó, Demir­tas hi va refle­xi­o­nar poètica­ment: “Som kurds, som turcs, som dones, som homes, som ale­vis, som sun­ni­tes, però abans que tot som humans. No som un sol home; som molta gent.” Segons el pre­si­dent, però, el canvi cons­ti­tu­ci­o­nal brin­darà un govern més ferm i dinàmic: “Tots els vots que rebem supo­sa­ran l’últim clau al fèretre del vell sis­tema de Tur­quia, ple de cri­sis i cops d’estat”, va dir Erdo­gan en referència a la ines­ta­bi­li­tat de les dècades de govern sota tutela mili­tar.

El pre­si­dent segueix gau­dint d’una indis­cu­ti­ble popu­la­ri­tat en gran part del ter­ri­tori gràcies a la seva com­ba­tiva acti­tud. Cons­ci­ent de les crítiques pro­vi­nents d’Europa, en un mul­ti­tu­di­nari míting a Istan­bul, va etzi­bar: “Què és el que espe­ren, a Occi­dent? Que Erdo­gan s’enfonsi? Esteu pre­pa­rats per donar una lliçó a Occi­dent?” Sota l’eslògan equí “Amb vir­tuts, volun­tat i coratge, Tur­quia pia­farà” i fent ús de la seva carac­terística oratòria, ha elo­giat els mèrits de la “nova Tur­quia”: pro­jec­tes d’infra­es­truc­tu­res, millo­res en el sis­tema edu­ca­tiu, incre­ment del nom­bre de llocs de tre­ball i esta­bli­ment de noves rela­ci­ons comer­ci­als amb l’estran­ger.

Els can­di­dats de l’opo­sició han cri­ti­cat la con­tinuïtat de l’estat d’emergència (esta­blert després del fallit cop d’estat de 2016) i les res­tric­ci­ons a les lli­ber­tats per­so­nals, la política exte­rior (el dis­tan­ci­a­ment res­pecte a Europa i la inter­venció mili­tar a Síria), l’arri­bada d’una crisi econòmica i la rela­tiva pola­rit­zació social del país. Ince ha insis­tit que vol recon­ci­liar la tota­li­tat de Tur­quia. “Ningú no hi sor­tirà per­dent. Ni els votants del CHP, ni els de l’AKP, ni els ide­a­lis­tes, ni els d’esquer­res. Tot­hom gua­nyarà perquè vaig més enllà del símbol del meu par­tit.”