Junqueras marca la línia i reclama sumar per avançar
Rebutja “cap lliçó de patriotisme” i alerta que el “nacionalisme excloent” només pot fer empetitir el projecte
ERC crida a “crear les condicions” per a un nou 1-O, i no descarta la desobediència civil
“Només sumant ens en sortirem.” El president d’ERC, Oriol Junqueras, que resumia així el que cal fer a partir d’ara, es va fer més present que mai ahir en l’obertura de la conferència nacional a l’Hospitalet que aquest cap de setmana dona cos al gir estratègic del partit, i va voler defensar tant la feina feta com un paper que creu que serà cabdal per poder seguir aglutinant forces per implementar la República. En una contundent carta des de la presó que va llegir el diputat al Congrés Gabriel Rufián, Junqueras es va mostrar dolgut per les “infàmies i acusacions” dirigides al partit pel seu refredament en l’estratègia d’embat directe, i va recordar que “ningú ha donat tant, ni ha pagat un preu tan alt”. “Cap lliçó de patriotisme”, subratllava. Encara més, considera que el juliol passat ERC “es va haver de carregar tota la feina i responsabilitat a l’esquena per salvar l’1-O”, i s’enorgulleix de no haver dubtat –“mentre altres especulaven”, deia, en un altre dard al PDeCAT– a fer fora del govern espanyol els responsables de la “repressió i les malifetes” aquell dia i el 20-S, però també arran dels atemptats de l’agost. Unes paraules, per cert, que tindrien resposta a Twitter de la portaveu, Maria Senserrich, i de la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, que recordaven que l’1-O “és patrimoni de tots” i que ningú el pot “segrestar” ni “atribuir-se’l en exclusiva”.
Junqueras es mostrava “sorprès” pels debats nominalistes, i es declarava interessat només en els de com construir una “força imbatible” capaç de doblegar “l’aliança conservadora”. I presumia que ERC ha estat “l’únic” partit que ha sumat “actors polítics i socials” al projecte independentista, i es conjurava per continuar-ho fent, tot bastint ponts i establint un diàleg amb totes les forces democràtiques. “Ampliar la base és interpel·lar tothom, és junquerisme”, puntualitzava també Rufián, que es negava a “regalar” a Cs les fuites de vot que pugui tenir el PSC. En aquest sentit, Junqueras alertava que “les estridències, les proclames abrandades i buides i els discursos nacionalistes excloents” són la via més ràpida “per tornar a ser una minoria sorollosa”, és a dir, per tornar a un autonomisme que la portaveu, Marta Vilalta, també donava per superat, ja que ratificaria la “plena voluntat” d’ERC de culminar la República. “Som el partit que està en millors condicions per sumar més gent al projecte, i assumim aquest repte”, proclamava, disposada a aprofitar el seu paper de “ròtula” en el panorama social i polític.
Reivindicar l’1-O
Davant les peticions de Pedro Sánchez perquè l’independentisme “giri full” a l’1-O, Vilalta s’hi va negar en rodó, i va recordar que la ponència s’ha retocat precisament per assenyalar-ne la importància com a “moment fundacional” d’una república que aposta per assolir a través de l’exercici del dret a l’autodeterminació, a partir d’una negociació amb l’Estat i una intermediació internacional. “Només demanem que es comportin com uns demòcrates”, els etzibava. Per aconseguir-ho, en tot cas, el full de ruta que proposa ERC passa per enfortir el moviment, però també per la mobilització al carrer i per “fer servir quan calgui la desobediència civil”, segons Vilalta, que instava a “crear les condicions perquè arribin nous 1-O”, i no deixar passar llavors l’oportunitat.
La portaveu, a banda, exigia que ERC vol “a casa, i no a prop de casa” tots els empresonats i exiliats, a qui es van fer referències constants. De fet, els consellers Chakir el Homrani, Alba Vergés i Ernest Maragall també van llegir cartes des de la presó de Dolors Bassa, Carme Forcadell i Raül Romeva, en què van donar ple suport al renovat discurs republicà.
“Ara, la República catalana”, el títol de consens
Entre les poques esmenes, encara no una desena, que han arribat vives a la conferència nacional, la més destacada que es va debatre ahir al·ludia al mateix títol proposat de la ponència (“Fem República”), que es considerava especialment simbòlica. Alguns crítics reclamaven que s’hi afegís “Som República”, i al final es va optar per una solució de consens nova, que no es va arribar ni a votar: “Ara, la República catalana.” En l’acte també es va aprovar per assentiment la inclusió de més referències específiques als valors socialistes, feministes i d’igualtat, i només es va arribar a votar dues esmenes que haurien suposat un replantejament gairebé total de la ponència, si bé finalment van ser rebutjades. Això sí, amb un centenar de vots a favor, del total d’uns 700 participants ahir. El text final de la ponència, que s’ha estat debatent els últims dos mesos, es votarà aquest migdia, tot i que Vilalta ja s’enorgullia ahir que recollirà “totes les veus de la família republicana”. La portaveu reivindicava la “necessitat” d’haver fet aquest exercici d’anàlisi i reflexió per aportar respostes en un moment “d’incertesa”, i per “entendre què ha passat i saber cap on es va”. Per això mateix volia “oferir” al conjunt del país el nou full de ruta del partit, que ha crescut en més de 1.250 militants des de l’octubre i també ha incorporat centenars d’amics. “Hem d’obrir-nos per assemblar-nos a la ciutadania que volem representar, hem de ser encara més diversos”, reblava.