La tercera és la bona, i Andrés Manuel López Obrador (AMLO), el candidat populista d’esquerres i màxim favorit en les enquestes, va vèncer sense problemes en les eleccions mexicanes de diumenge. Amb una contundència inèdita i als 64 anys, AMLO –com se’l coneix popularment– entrarà a la història per la porta gran. L’exalcalde de Ciutat de Mèxic no només serà el primer president en dècades amb una política clarament d’esquerres, sinó que a més ha trencat el bipartidisme institucional dominant.

Més d’un 53% dels mexicans li haurien donat suport, fet que el convertiria en el president més votat de la història de Mèxic. El vot a López Obrador és un vot a l’esperança del canvi, així com un càstig duríssim contra l’alternança que havia dominat el país.

El Partit Revolucionari Institucional (PRI), fins ara al govern i hegemònic fins fa dues dècades, va viure un col·lapse tremend i va quedar en tercera posició. El Partit d’Acció Nacional (PAN), la comparsa bipartidista que va entrar en joc fa 18 anys, va quedar segon, a més de 30 punts de distància.

El reconeixement de la derrota de tots dos va ser immediat, un fet inaudit en un Mèxic conegut per recomptes que poden trigar dies i desafiaments als resultats electorals. El mateix López Obrador n’és un exemple. El 2006 es va negar a reconèixer unes eleccions que va perdre per 0,56 punts i es va autocoronar president “legítim”. Sis anys després, es va tornar a presentar i va perdre de nou (per més diferència), però va impugnar els resultats per presumpta compra de vots.

En el tercer intent, amb una coalició estranya (una barreja de sindicats, partits d’esquerra tradicional i conservadors evangèlics), se n’ha sortit. Ho ha aconseguit amb un missatge nacionalista i populista contra la maquinària governant, prometent canviar les estructures d’allò que anomena la “màfia del poder”, i amb el compromís de defensar “els pobres i els oblidats”. Els mexicans han vist en ell el salvador per posar fi a una situació extrema, farts d’una corrupció que impregna la seva vida diària i una criminalitat irrefrenable. El 2017 hi va haver 29.169 assassinats, i tot fa pensar que aquest any se superaran els 30.000.

López Obrador va fer de la lluita contra la corrupció, la violència i la pobresa el seu eix polític. “Hem de seguir tres regles: no mentir, no robar i no trair el poble”, va dir. Creu que predicant amb l’exemple farà que l’honestedat transpiri en la societat mexicana, i sigui l’inici del gran canvi que promet.

La victòria, totalment esperada, va portar milers de seguidors de López Obrador a la plaça del Zócalo, el cor de Ciutat de Mèxic, on el van rebre amb grans ovacions fins a altes hores de la matinada.

El repte és veure com López Obrador canalitza l’esperança dipositada en ell per liderar la revolució i la reconstrucció de Mèxic. Ell mateix es va autonomenar líder de la “quarta transformació” de la història del país, després de la independència del 1810, la reforma de mitjan segle XIX i la revolució de 1910-1920. La més que probable majoria absoluta a la Cambra de Diputats i al Senat l’hauran d’ajudar a fer realitat aquesta reforma que proclama.

“Els canvis seran profunds, d’acord amb l’ordre establert”, va dir el president electe. S’allunyava, així, del radicalisme que el definia anys enrere, i tranquil·litzava els que el comparen amb el veneçolà Nicolás Maduro. Gran part de la incògnita és que, si bé el missatge és clar, el pla per aconseguir-lo és encara desconegut. De moment ha promès no apujar impostos, augmentar la pensió a la tercera edat, constricció econòmica i posar fi a la corrupció. “Complirem tots els compromisos, no els fallaré”, va dir.

Convençut que ha de governar “per al poble i amb el poble”, en les pròximes setmanes farà una gira per tot el país per agrair el suport rebut, una volta olímpica que serà un bany de masses absolut. “Vull passar a la història com un bon president de Mèxic”, va sentenciar davant dels seus seguidors. El seu mandat començarà l’1 de desembre: en l’horitzó, sis anys improrrogables per canviar un país que el veu com un messies.