Cal diferenciar entre el temps que he dedicat per arribar a ser una trader rendible i el temps que destino cada dia ara que ja ho soc. Per al primer cal molt de temps, però ara hi ha dies que guanyo molts diners en tres minuts i hi ha dies que necessito dues hores.

Jo tinc una imatge al cap que busco en el gràfic de la borsa. Quan aquesta imatge es produeix, jo hi entro; si no es produeix, no hi entro. Al final el que necessito és una càrrega de paciència brutal per esperar que es produeixi. Sé jo que es produirà avui? Doncs no. Però quan la veig disparo. És com si fossis un caçador que espera la presa. El trading és avorridíssim, perquè et passes la major part del temps esperant, per això tinc temps d’escriure.

Són molt divertits, són com un videojoc, cada dia canvien. O com una partida d’escacs, que sempre és diferent d’una altra perquè l’adversari té emocions i comportaments diferents. Per això els gràfics cada dia són diferents. Són un repte molt divertit quan els saps interpretar et mantenen la ment molt oberta. Però no has d’estar tot el dia davant de la pantalla. Hi has d’anar amb un objectiu: ara mateix el meu és aconseguir 250 euros al dia. Hi entro un cop o dos i si perdo, paro. I quan guanyo poso un estop de beneficis en els 250 euros, això em protegeix els guanys, i me’n vaig a fer altres coses. Què pot passar? Que el preu baixi? Doncs l’estop de guanys salta i em quedo amb els 250 euros. O pot passar que quan torni algú hagi dit alguna bajanada a la televisió i el mercat s’hagi disparat i guanyi molt més, que jo recolliré al vespre.

No hi ha ningú que s’acosti a la borsa i que no sigui un especulador perquè aspira a guanyar diners. I si no, millor que es quedi a casa. En alguns casos tothom hi guanya i en d’altres, allò que tu obtens és a costa d’un altre. Per tant especulem. Però també ho fa qui ven casa seva i espera obtenir plusvàlues. Un cop ja tenim clar què és especular, el que jo proposo és entrar en el mercat borsari amb l’ànim de ser jo el guanyador, i per a aquest objectiu utilitzaré totes les eines, les estratègies i el coneixement que tinc a la meva disposició. Amb aquesta base em puc acostar a qualsevol mercat on amb pocs diners en puc guanyar molts.

Jo no animaré una persona a comprar accions perquè per viure de les accions es necessiten 80.000 o 100.000 euros, com a mínim, i el més normal és que una persona no tingui aquests estalvis. Però sí que pot disposar de 5.000 euros, i si jo li ensenyo com fer-ho, aquesta persona pot incrementar els seus estalvis de 5.000 a 10.000, de 10.000 a 15.000 i així successivament. No és una tasca ràpida, requereix un temps, primer per formar-se i després per dur-ho a terme. Si aquesta possibilitat existeix, qui soc jo per no dir a una persona que ho provi?

No és un bon any per als compradors d’accions, perquè el mercat es preveu que caurà. Però no és el meu cas, perquè cada dia la borsa puja i baixa i jo guanyo apostant en els trajectes. I puc guanyar quan baixa i quan puja. En aquest cas, per a mi cada dia és una oportunitat. La meva ment treballa per determinar quan entro en el mercat, i si em convé estar-hi en els minuts següents comprant o venent. Això és el que fa que el trading sigui el que més diners dona quan se sap fer bé, perquè les rendibilitats són del mil per mil i és brutal el que es pot guanyar.

Per tant, com es pot perdre molt, cal marcar-se límits del que estic disposat a perdre.

M’agraden per diverses raons. Primer, perquè és el mercat més desconegut i menys assequible per a la gent no iniciada, és el gran secret de la borsa; segon, perquè amb pocs diners pots utilitzar la màgia del palanquejament per fer bastants diners; tercer, perquè és el millor mercat als Estats Units, una borsa que no està manipulada; quart, perquè té molt baixes comissions i això permet entrar i sortir del mercat amb una facilitat espantosa; i cinquè, perquè està als Estats Units, un mercat on hi ha molta liquiditat, una baixa volatilitat i on una persona que comença el pot utilitzar com si fos el terreny de pràctiques d’un camp de golf.

A diferència d’aquí, allà hi ha molta més educació financera perquè la reben ja des de l’escola, i als instituts es parla de què es pot fer amb els estalvis. Molts treballadors, gent com els dependents del McDonalds, inverteixen en borsa perquè les matrícules de les universitats americanes bones costen molt i la manera que tenen d’aconseguir els diners és la borsa. Aquí entrem en borsa a través de la banca, i no és objectiva, només intenta vendre’t els seus productes.

Abans no era possible demanar diners a cap altre lloc que no fos el banc. I si eres una empresa, a borsa. Però ara passa que si tens una idea i si a algú li agrada, hi pot apostar. És com tornar a l’època del mecenatge, però a patir de quantitats molt baixes. El crowdfunding immobiliari està facilitant que persones que abans no podien entrar en aquest joc ara ho puguin fer amb quantitats modestes. Això és meravellós per fer créixer el nostre capital; cal tenir sempre els estalvis treballant, perquè es la manera que quan ens jubilem no perdem de cop el nostre nivell de vida. Si esperem que el papa estat ens pagui la nostra pensió ens podem trobar que no és la que esperem per al nivell de despesa que tindrem. Si la teva pensió ets tu, no has de tenir por de res.