Atrapats en la teranyina de la incertesa
Factors com la guerra comercial i la inestabilitat política han lliurat un primer semestre decebedor. Els resultats empresarials podrien ajudar a anar a l’alça
Ha estat un primer semestre ben galdós en els mercats borsaris, que de manera inevitable s’han fet ressò de les incerteses que hi han planat, des del desafiament proteccionista que l’administració Trump planteja a la Xina i a la resta del món, fins a la vulnerabilitat que es torna a veure a la zona euro, per l’esquerda que obre la inestabilitat política d’Itàlia o les dissensions al si del govern d’Alemanya, sense deixar de banda la pujada del petroli, una variant que sempre imposa els seus efectes.
En arribar al juny, el balanç de com transita l’exercici borsari no era pas engrescador, amb una acumulació generalitzada de pèrdues en les borses europees: un 4,29% de reculada a l’Ibex 35; 4,73% al DAX 30 alemany; 1,04% al FTSE MIB italià; 0,66% al FTSE britànic i un 3,95% a l’Euro Stoxx 50. Només el CAC 40 francès ha pogut exhibir un 0,21 % positiu, ben migrat en tot cas. Als EUA, si bé el selectiu S&P 500 creixia un 1,67%, el Dow Jones també retrocedia, un 1,81%. A Àsia, mentre el Hang Seng xinès queia un 3,22%, el Nikkei ho feia en un 2,02%.
En opinió d’Albert Grau, assessor financer d’Argenta Patrimonios, “encara que hi havia consens que no seria un exercici com el del 2017, no s’esperava un retrocés tan gran.” Les raons les haurien d’anar a cercar, en la seva interpretació, en una certa desorientació dels agents del mercat: “No se sap ben bé en quina part del cicle estem, i si bé hi ha gent que afirma que el cicle s’esgota, jo no veig que l’economia hagi arribat a aquest punt, i només cal veure els resultats dels mercats emergents.”
Amb tot, reconeix que “el tret al peu de Trump” ha estat decisiu per desanimar el mercat, amb el propòsit de tornar a un proteccionisme dur, d’aranzels del 25% sobre l’acer i del 10% sobre l’alumini, a més de taxes a les importacions xineses per un valor de 60.000 milions de dòlars.
Val a dir que tampoc no hi falta la mirada del got mig ple. Per a Xavier Teixidó, director de Renta 4 a Barcelona: “És innegable que tots els mercats han seguit una tendència a la baixa, però si tenim en compte que han estat diverses les incògnites que han planat sobre el mercat, com ara la guerra comercial, Corea, Itàlia o Turquia, podria haver estat pitjor”, i afegeix que “tothom ha perdut rendibilitats, tant els inversors més agosarats com els defensius”. Si en algun moment es va poder confirmar que aquests primers sis mesos de l’any acabarien amb una elevada sobrevenda acumulada va ser el mes d’abril, com relata David Pina, analista d’ActivTrades: “És a l’abril quan comença la temporada de resultats corporatius del primer trimestre del 2018, i és quan la millora en els beneficis empresarials canvia la percepció dels inversors i s’inicia una tendència alcista en les borses mundials, que conclou a mitjan de maig per l’insistent increment de les tensions comercials. Els selectius europeus es capgiren i tornen a cotitzar en una clara tendència baixista, que segueix vigent.”
Risc persistent.
Xavier Teixidó, per la seva banda, creu que “en aquest taulell d’escacs, hi continua havent dubtes”, així que, per tal d’esvair-los, “cal observar els resultats empresarials del segon trimestre de l’any, i comprovar realment com hi ha incidit la guerra comercial, perquè el mercat ho pugui quantificar”. Preveu que l’Ibex 35 es mogui en els mesos propers en una forquilla entre els 9.300 i els 10.500 punts, i assenyala que “si el mercat baixa per sota de 9.300, compte, perquè voldrà dir que hi haurà oportunitats de compra interessants.” Cal fer avinent que durant els darreres mesos, “el diner ha estat aturat, i per això els inversors esperen la publicació de resultats o la incidència de les oscil·lacions del preu del petroli per moure peça”. Si els resultats són bons, “el mercat tirarà, perquè al final el que compta és l’economia real”. Si l’inversor segueix sense tenir-ho clar, “el mercat perllongarà aquest comportament de degotejos a la baixa, amb algun rebot tècnic a l’alça.”
David Pina creu que tot girarà al voltant del factor Trump: “De cara al segon semestre, els resultats corporatius seran determinants, però caldrà estar pendents que el proteccionisme comercial de Donald Trump no derivi en una guerra comercial en l’àmbit global i acabi amb un creixement mundial que voreja el 3%. El temor més gran en aquests moments és que un període perllongat d’incertesa comercial pesi sobre l’activitat econòmica.” Quant a l’evolució que pugui experimentar l’Ibex 35, exposa que “es podria moure en un rang comprès entre 10.200 i 9.000 punts, i la ruptura d’algun d’aquests nivells significaria que s’ha produït un canvi d’escenari en els mercats”.
Caldrà estar atents a l’evolució d’un sector com el bancari, que durant la primera meitat de l’any va estar molt castigat a totes les places borsàries europees, però no és inversemblant pensar, com pensa David Pina, que siguin objecte de les preferències dels inversors en el segon semestre, tot coincidint amb la conclusió dels estímuls del BCE, que precedeix a les pujades de tipus d’interès que tant deleixen els bancs europeus.
Amb tot, la vulnerabilitat que pugui mostrar en algun moment l’euro, i després de la traumàtica experiència que va suposar l’ensulsiada financera que es va iniciar el 2008 i que, d’alguna manera, encara cueja, segueix sent la por principal entre els analistes de tot l’arc europeu. La salut de la divisa europea podria patir que a França un Macron ja no és percebut com la solució d’enginy per aixecar l’economia; que a Itàlia i a Espanya, els dos governs que s’han estrenat no compten amb una majoria sòlida que els suporti i que fins i tot la sempre fiable Alemanya vegi com el govern de Merkel estigui al caire del trencament.