El president dels EUA, Donald Trump, va triar finalment Brett Kavanaugh per a la vacant al Tribunal Suprem. Qualsevol dels quatre finalistes haurien aportat un conservador consolidat que hauria desequilibrat la balança ideològica cap a la dreta, així que el marge d’errada per als interessos de Trump era mínim. Amb la tria de Kavanaugh, Trump seguia el consell dels seus assessors: un home contrastat que a 53 anys augura dècades de conservadorisme en el Suprem. Un home format en els budells de Washington (va treballar per a George W. Bush) i amb forts lligams amb el Partit Republicà.

Segons alguns experts, l’elegit serà el segon jutge més conservador dels nou que integren el tribunal. Una garantia de per vida que satisfà els republicans, que des de fa temps s’han adonat que les guerres polítiques sempre tenen l’última batalla en l’òrgan judicial.

“Té credencials excel·lents, qualificacions insuperables i un compromís demostrable amb la igualtat davant la justícia”, va dir Trump en l’acte de presentació, en un xou digne de la final de qualsevol programa de telerealitat.

En només 18 mesos, Trump ha pogut nominar dos membres del Suprem i, per tant, modelar el seu llegat ideològic. Amb la tria de Kavanaugh comença una lluita política al Senat per evitar que arribi a seure al tribunal.

Entre els aspectes que més preocupen els demòcrates és la creença del jutge que el poder executiu ha de tenir una major importància, fins al punt que ha escrit que no s’hauria de poder jutjar cap president en el càrrec. Amb les investigacions de la trama russa encara perseguint l’entorn de Trump, alguns sospiten que això va ser determinant per a la tria. No només això desperta alertes en els demòcrates, que estan furgant allà on poden en el passat del nominat per trobar el filó que n’impedeixi la confirmació. “M’hi oposaré amb tot el que tinc”, va amenaçar ahir el líder demòcrata al Senat, Chuck Schumer.

El principal front de batalla és l’avortament. La defensa de Kavanaugh del concepte de “precedent judicial” no clarifica quina és la seva posició en cap matèria, tampoc en aquesta, i molts creuen que, quan el tema caigui en les seves mans, donarà suport a la il·legalització. A més, és considerat el “pitjor malson” per als qui volen limitar l’accés a les armes. Kavanaugh ha opinat en els termes més conservadors sobre llibertat religiosa i la desregulació governamental. Ahir, Kavanaugh va començar la tanda de consultes amb els senadors que l’han d’aprovar. La majoria republicana (51-49) hauria de facilitar la confirmació, però l’estret marge no permet cap sotrac. S’albira un gran batalla.