La formació vocal Musica Reservata de Barcelona actuarà aquesta nit a la catedral de Girona dins del festival Nits de Clàssica (21 h, 10 euros). El programa inclourà una selecció de polifonies del Renaixement francès intercalades amb l’obra del jove compositor Joan Magrané (la Selva del Camp, 1988). I és aquí on rau l’excepcionalitat del concert: el festival li va encarregar compondre una missa a sis veus. Avui s’estrenaran les dues primeres parts de l’obra, el kírie i el glòria, i l’estiu vinent, el credo. El projecte culminarà amb la interpretació íntegra de la missa el 2020.

Format a l’Esmuc, Joan Magrané va continuar els seus estudis al Conservatori de París, on va obtenir el prestigiós Premi de Roma, un guardó amb un impressionant passat de compositors cèlebres que l’han aconseguit, com Berlioz, Bizet i Debussy. El premi, entre d’altres recompenses, ofereix una estada a la Vil·la Mèdici de la ciutat eterna.

En la música de Joan Magrané sempre es troben connexions amb altres arts. “Necessito alguna cosa artística, entenc la música com a comunicació i el que m’emociona ho intento transmetre per crear”, explica . Dalí, Miró i Ausiàs March són alguns d’aquests noms que emocionen el compositor.

Musicalment les seves influències són clares i es faran paleses en el programa del concert d’avui: la música del Renaixement i el primer barroc. “No sé d’on em ve aquesta afició, però des de sempre és la música que més m’agrada escoltar i amb la qual em sento molt identificat; malgrat que també sóc força wagnerià”, remarca.

Per què compondre una missa en una època tan dessacralitzada com l’actual? “La composició d’una missa és un desafiament: és la meva música però despullada de qualsevol història, únicament la puresa de la veu i l’harmonia; no sóc una persona espiritual, és més un diàleg amb la tradició de la polifonia renaixentista.”

El catàleg d’obres de Joan Magrané és impressionant i ha compost per gairebé totes les formacions i gèneres; potser només li faltaria endinsar-se en la música de cinema o desenvolupar més la seva producció orquestral. “M’agradaria escriure més per a orquestra perquè la meva formació va ser de percussionista i he tocat molt en orquestres, però és difícil que t’encarreguin obres d’aquest tipus. També el cinema i l’òpera són mons difícils.” Confessa que el gènere en què se sent més a gust és la música de cambra: “És on puc anar més a fons a nivell compositiu i també em permet una relació més directa i continua amb els intèrprets; hi ha una generació jove molt potent que els interessa fer coses noves.”.

Qüestionat sobre el seu estil, Magrané el descriu així: “Fujo de la música abstracta. La meva música és lírica, vocal, cerca de connectar amb el públic, l’expressió, l’emoció, però a través de l’òptica contemporània.”