“No suspendrem ni substituirem els diputats, perquè l’acusació de rebel·lió ha caigut.” El portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va argumentar que la decisió alemanya de descartar un judici a Carles Puigdemont per rebel·lió i sedició fa que no tingui sentit el debat obert dos dies abans al Parlament, arran de la interlocutòria de Llarena que suspèn sis diputats, entre ells l’expresident, arran del seu processament precisament per rebel·lió. “No entrarem en aquest joc”, repetia Pujol, que girava el mitjó i exigia el contrari: que els ara presos puguin ser als seus escons per exercir en plenitud ja en el ple de la setmana vinent. “Avui cau el relat i principal causa d’acusació de l’Estat, exigim que surtin immediatament de la presó i que els exiliats puguin tornar”, etzibava Pujol, convençut també que demostraran que no hi ha malversació, com ja va certificar l’exministre Montoro.

Tot just minuts abans, el president Roger Torrent havia demanat un informe jurídic als lletrats, a petició del PSC, per interpretar el text de Llarena i saber les opcions que hi ha per aplicar-lo, tot i que el Parlament tampoc va rebre ahir la notificació oficial, un fet que fonts de la mesa especulaven que podria ser degut al fet que la suspensió l’han recorreguda en contra els afectats, i que per tant no és ferma. En paral·lel, JxCat i ERC també estudien vies que els permetin mantenir l’acta i alhora no canviar les correlacions, si bé els de Puigdemont insistien que l’última paraula la té el ple. Un ple que no serà en cap cas el monogràfic previst dimarts sobre la cohesió social, instat per Cs, que s’encavalcarà amb l’ordinari de dimecres i dijous. Si ja té la notificació, la mesa es reunirà abans, se suposa que amb l’informe ja a punt, per decidir com aplica la suspensió, però és plausible que la solució definitiva –algunes fonts no descartaven que llavors demani nous aclariments– s’allargui més.

Pel vicepresident, Pere Aragonès, la resolució alemanya demostra que les presons preventives i suspensions de càrrecs “no s’aguanten”, la qual cosa creu que “hauria de provocar una revisió de la instrucció” per part del Suprem, perquè “no té sentit” mantenir les acusacions. A més, recordava al govern estatal que té “molts instruments” per treure els fets dels tribunals i portar-los a la mesa política. Aragonès, secretari d’Economia en l’anterior govern, sosté que l’acusació per malversació caurà també perquè se sustenta en informes de la Guàrdia Civil basats en estimacions, i no pas en pagaments efectuats ni despeses comptables, que estaven a més sota control del govern espanyol.

La CUP veia la resolució com una “bona notícia” perquè “constata que no hi ha arguments” per defensar la rebel·lió, i insistia que no s’ha d’acatar la suspensió. A més, aprofitava per reclamar “coordinació en l’estratègia judicial” dels represaliats. Els comuns exigien que la fiscalia de l’Estat retiri els càrrecs, perquè “la via Llarena s’ha mostrat “inefectiva i incapaç de trobar una solució política”. Ells també són partidaris de no suspendre ningú mentre no se sàpiga què diu l’informe.

L’unionisme, però, no ho veu igual. Cs es felicita perquè Puigdemont haurà de “donar la cara” als tribunals espanyols, tot i que troba un “greuge comparatiu” que se’l jutgi per delictes menors que els dels presos. En línies similars s’expressava el PP, mentre que el PSC preferia esperar que acabin els recursos, tot i que creu que la decisió no deslegitima la justícia espanyola. Tots reclamaven que la suspensió s’apliqui igualment d’immediat.