Els sis diputats del Parlament suspesos per Pablo Llarena arran del seu processament per rebel·lió podran seguir delegant el vot en la pràctica, com fins ara. Aquesta, si més no, és la interpretació de la interlocutòria del jutge que es fa en l’informe jurídic que el president del Parlament, Roger Torrent, va encarregar dijous als seus lletrats, i que es va donar a conèixer ahir a la tarda. En concret, el text, de 76 planes i signat pel nou lletrat major Joan Ridao, parla de “substitució” i no de “delegació”, ja que avala que un diputat de la cambra “assumeixi simultàniament” la condició de substitut d’un altre diputat suspès del mateix grup, una substitució temporal que permetria que el suspès “exercís el seu dret de vot, així com subscriure les iniciatives parlamentàries escaients”. Amb això es complirien les condicions que havia posat el president Roger Torrent: que els diputats no haguessin de renunciar a l’acta, que no s’alteressin les majories i que les decisions que es prenguin en el ple tinguin “efectivitat real”. Per bé que l’informe no hi fa al·lusió, l’únic efecte pràctic de la suspensió seria llavors que els suspesos es quedarien sense sou.

L’informe, de fet, s’agafa al precedent que va establir el mateix jutge quan va permetre delegat el vot des de la presó, i sobre la base de la nova interlocutòria suggereix que l’apuntada pot ser una solució “transitòria”, però que la definitiva podria passar per una modificació del reglament del Parlament per tal que fos possible que les funcions dels suspesos les assumís temporalment un altre membre de la llista que no sigui diputat. Un fet, per cert, que tampoc està previst en la llei orgànica estatal de règim electoral.

El document també constata que hi ha “dubtes” sobre la prevalença de l’article 25 del reglament –que diu que les suspensions dels diputats les ha de votar el ple– i l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal en què es basa Llarena. “La conciliació entre les dues regulacions és necessària, però pot requerir una modulació en els criteris d’aplicació de la norma establerta en la Lecrim, que no pot ser mecànica”, s’assegura en l’informe, en què de fet també s’entra a analitzar que la suspensió no seria d’aplicació si es té en compte la jurisprudència del TC del 1987, quan va sentenciar que només són rebels els individus que cometen accions armades. En tot cas, l’informe deixa en mans de la mesa, que precisament es reuneix aquest matí per analitzar-ho, la decisió final com a “òrgan facultat per resoldre dubtes o llacunes parlamentàries”, sense prejudici dels recursos que tenen presentades les defenses.