Fa temps que ens hem instal·lat en una societat que sovint opera amb apriorismes i idees preconcebudes, i que funciona a cop de missatges sintètics que semblen voler dir molt i que més aviat diuen poc. Missatges i informació que no tenen prou en compte els detalls i els matisos.

El sector turístic no és aliè a aquesta realitat i la pateix com d’altres. Alguns dels mantres que ens envolten fan referència a la idea de model turístic: “no hi ha model turístic”, “aquest no és el model”...

Des del govern sabem quin model volem construir. Ens cal un sector turístic potent que integri una part important de l’estructura econòmica de Catalunya, generador d’oportunitats i de riquesa i que es defensi des del sector públic sense complexos. Un sector que defineixi el seu desenvolupament atenent els criteris de sostenibilitat mediambiental, econòmica, social i cultural.

Volem un model que generi ocupació de qualitat i amb remuneracions justes.

Un model que afavoreixi la redistribució temporal, la descentralització de l’activitat cap a l’interior, i que estimuli el reequilibri territorial però sense deixar de pensar ni atendre l’extraordinari actiu que suposa el litoral català ni la potència de la ciutat de Barcelona. Un model que prevegi la diversitat del país i la força de les seves destinacions turístiques.

Un model que fixi l’atenció en els ingressos generats i no en el volum de turistes.

Un model que faci de l’excel·lència, la innovació i el coneixement pilars bàsics de competitivitat del sector.

Un model que estimuli sistemes de governança en què la participació sigui tinguda molt en compte.

Un model que també generi oportunitats per a altres sectors productius.

Un model que permeti el desenvolupament de manera harmònica amb el territori i els seus residents.

Un model que realci els efectes del turisme de caràcter més economicista però també aquells que tenen un component més social i que afavoreixen el contacte entre les persones, un millor coneixement mutu i l’augment de tolerància.

En definitiva, volem un model turístic en què convisquin turistes i residents i en què els dos públics puguin beneficiar-se de tot allò bo que el turisme pot aportar a l’economia i a la societat, i que és molt.