Política

La UE ofereix 6.000 euros per cada refugiat acollit

La Comissió pagarà als estats membres que acceptin demandants d’asil desembarcats a les costes europees

També finançarà centres de desembarcament dins i fora del bloc comunitari

Brussel·les torna a afluixar la cartera per apaivagar les baralles entre els estats membre de la UE per acollir demandants d’asil. La Comissió Europea va anunciar ahir que està disposada a pagar 6.000 euros als països del bloc per cada refugiat o immigrant provinent d’un centre de “desembarcament” de la UE que acullin al seu territori. Un incentiu econòmic que, de fet, l’executiu europeu ja va utilitzar el 2015 quan va crear l’ara fallit sistema de quotes i va oferir la mateixa quantitat per cada sol·licitant d’asil a Itàlia i Grècia que fos ressituat en un altre estat, i fins a 10.000 euros per cada refugiat en tercers països com ara Turquia o el Níger. Un mecanisme que no va convèncer estats com ara l’espanyol, que a principis d’aquest juny només havia ressituat un 14% dels que va prometre a grecs i italians i un 38% als estats veïns.

Tanmateix, l’executiu conservador de Jean-Claude Juncker va optar per copiar la recepta proposant més suport financer –a costa del pressupost comunitari– als estats membres que voluntàriament “acceptin transferències de demandants d’asil que, en un futur, desembarquin a les costes europees”. Segons fonts comunitàries, si l’estat on s’emplacin aquests centres de desembarcament accedeix a quedar-se els sol·licitants d’asil, com podria ser el cas d’Itàlia o l’Estat espanyol, també optaran a aquest finançament. La mesura s’emmarca dins la proposta de la CE de creació de camps de refugiats dins i fora de la UE per garantir que els rescatats al mar puguin desembarcar en un port segur. Als primers els anomenen “centres controlats” i als segons, “plataformes de desembarcament”.

Avui mateix les cancelleries començaran a discutir com tiren endavant la iniciativa. A banda dels diners per a les reubicacions, Brussel·les també vol assumir “els costos operatius” i de “la infraestructura” que els suposi als socis europeus establir aquests “centres controlats” on desembarquin immigrants i refugiats. La seva idea és que classifiquin les persones que necessiten protecció internacional i els immigrants “irregulars” per després repartir-los arreu del bloc.

Pel que fa als camps externs proposats per les capitals en la darrera cimera de la UE, l’aparell executiu europeu és favorable a posar-hi diners, sempre que aquesta iniciativa respecti la llei internacional i de drets humans i, sobretot, no generi el que anomenen “un factor d’atracció”. És a dir, tenen por que l’obertura d’aquests centres al nord d’Àfrica pugui atraure més fluxos d’immigrants esperançats per poder ser ressituats al ric Vell Continent.

Per això, d’entrada la CE es nega que hi hagi “possibilitats de reubicació” per a totes les persones “que necessitin protecció internacional” desembarcades en aquests centres externs. “Rebrem la gent que necessita protecció a Europa, però no aquells que enviïn els traficants de persones”, comentaven ahir fons de l’executiu.

No a Líbia

En aquest sentit, exigeixen que els “punts de recepció” es posin “com més lluny millor dels punts de partida irregular” per creuar el Mediterrani. Si bé la CE va afirmar fa un mes que ja estaven en contacte amb els nord-africans, ahir fonts europees van negar que s’estigui negociant res abans que els Vint-i-vuit aclareixin què volen fer. Això sí, ja van descartar finançar camps de refugiats a Líbia.

LES XIFRES

54.360
refugiats i immigrants
han desembarcat a les costes europees en els set mesos d’aquest 2018.
17.021
persones
han mort durant els últims quatre anys al Mediterrani intentant arribar a la UE.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.