En un context de forta embranzida de la indústria, que ha augmentat i recuperat el seu pes sectorial en l’economia catalana, i de bones notícies sobre activitat exportadora i les inversions associades, el teixit d’empreses productores de begudes no té gaires motius per a l’alegria. Més aviat al contrari. L’Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2017, que ha publicat recentment el Departament d’Empresa i Coneixement, informa d’un nou retrocés de l’activitat, que se suma al registrat els darrers anys. Només l’any 2014 se salva d’una dècada infausta en què la producció catalana de begudes ha encadenat caigudes, en alguns casos de dos dígits. El 2017 el descens de l’índex de producció industrial (IPI) del subsector va ser del -0,9%, si bé amb una tendència a l’estabilització, segons apunta l’informe.

El sector de begudes està format per 505 negocis amb assalariats, segons el darrer cens, el que significa un augment del teixit en 26 respecte al 2016. Aquestes empreses donen feina a unes 8.800 persones, el que representa el 10,6% del total del sector de l’alimentació. Pel que fa al volum de negoci, genera uns 2.900 milions d’euros, un 11,3%, i un valor afegit brut (VAB) de 670 milions, un 14,9%. Tres quartes parts del subsector són begudes alcohòliques, i el quart restant, begudes sense alcohol.

El descens de l’activitat d’aquest any s’emmarca en un context de caiguda del consum intern i de les exportacions. En concret, el consum domèstic de vi i cava a Catalunya ha passat dels 14,5 litres per persona als 12,81 litres. El que es pot interpretar com una aposta per la qualitat, ja que paral·lelament han augmentat els preus de les gammes altes d’aquestes begudes.

D’altra banda, les vendes catalanes a l’exterior han retrocedit un 5,3%. Més de la meitat tenen com a destinació la UE-28, on la caiguda ha estat lleugerament més elevada, 5,5%. El rànquing de països coincideix amb el dels principals importadors de cava. En primer lloc, Alemanya, seguida del Regne Unit i Bèlgica, tot i que també destaquen les vendes als Estats Units. Tanmateix encara una part destacada de les exportacions són de producte a granel. També les importacions van caure un 3,4%.

Com s’explica, la pèrdua de dinamisme del subsector de les begudes té lloc en un moment en què la indústria en el seu conjunt mostra un vigor accentuat. Cal pensar que l’any passat la indústria va tornar a ser el sector que més va créixer, un 4,9% quan el PIB va augmentar un 3,4%. L’IPI va ser del 3,7%, el més alt des del 2010, i les exportacions es van disparar un 8,7%, en què van destacar les d’alt contingut tecnològic, que ho van fer un 9%.

Aquesta potència també té el seu reflex en la inversió industrial, que va créixer un 12% el 2017, en bona part perquè cal augmentar la capacitat productiva per l’evolució de la demanda.

Com més producció i més inversió, més ocupació. L’any passat, l’increment dels afiliats a la Seguretat Social va ser del 2,9%, de tal manera que és el quart any consecutiu que aquest indicador creix i ho fa al ritme més elevat d’abans de la crisi.

D’aquesta manera, la indústria representa avui el 21,4% de l’economia catalana, quan el 2009, el punt més baix del cicle, va assolir un pes del 18,5%. És lluny encara del 27% que tenia l’any 2000, però Catalunya ja està per sobre de l’objectiu europeu per al 2020, que és assolir el 20%, i ara la intenció és escalar fins al 25%, segons va expressar la directora general d’Indústria, Matilde Villarroya, en la presentació de l’informe.

Una de les locomotores d’aquest canvi ha estat la indústria d’alimentació i begudes. És el principal sector de Catalunya per ocupació –83.825 persones–, volum de negoci –uns 26.000 milions d’euros– i nombre d’empreses –2.701–, però no en exportació, en què un dels líders destacats és la química. De fet, les empreses de l’alimentació no són un paradigma de l’exportació: només el 23,8% de les vendes es fan a l’exterior, el gros de la producció es queda a Catalunya o a Espanya. Cal pensar que la mitjana de la indústria és el 33,5% i en el cas de la química és el 43%. L’informe de la Generalitat assenyala que sovint els fluxos exteriors d’aquesta indústria responen més aviat a “moviments interns dels grups multinacionals establerts al nostre país”.

I és precisament aquesta presència destacada de grans grups de l’alimentació el que fa que el sector tingui una estructura empresarial amb un grau de concentració superior al de la mitjana de les empreses manufactureres. Cal pensar que el 8,7% de les empreses d’alimentació i begudes tenen 50 ocupants o més i la dimensió mitjana és de 23,7 treballadors. Per al conjunt de la indústria les referències són 5,6% i 13,5 ocupants, respectivament. En canvi en el subsector de les begudes les empreses de 50 o més ocupants només són 26 de les 505 abans esmentades. Això és el 5,1%.

Pel que fa a concentració i perfil exportador, l’antagonista del subsector de les begudes, dins l’alimentació, és el segment de les indústries càrnies. Amb una mitjana de 52,9 ocupants per empresa i un 28,7% de les seves vendes que tenen com a destinació l’exterior, la carn és la locomotora de la indústria de l’alimentació a Catalunya. Un 40% de les persones que ocupa el sector es dediquen a l’elaboració de productes carnis i aquestes generen gairebé una tercera part del negoci total.

No és estrany, doncs, que algunes de les notícies empresarials destacades del 2017 tinguessin com a protagonistes empreses d’aquest segment. Així, per exemple Noel ha invertit en noves plantes a Sant Joan de les Abadesses per ampliar producció i noves línies de negoci. També Casa Tarradellas, que havia estat coneguda sobretot pels seus embotits, ara ho és cada cop més per les seves pizzes, i a aquests productes està dedicant recursos: concretament 25 milions d’euros a la nova planta de pizzes que l’any passat començava a construir a Gurb.

Però els fets més significatius en el sector estaven relacionats amb l’aposta pels aliments ecològics i el dinamisme de la indústria de la panificació. Destaca l’adquisició de Vegetalia per part d’Ebro Foods, i la compra de Sorribas Biográ per Ebro Foods, fabricant de Cola Cao. També el grup holandès Wessanen, referent d’alimentació ecològica, ha incorporat Biogran-El Granero, i el grup francès Netriotion&Santé ha invertit 5 milions en la planta de Biocentury a Quart per augmentar la seva capacitat productiva.

En panificació, s’emmarca la inversió de 170 milions d’euros en innovació a càrrec d’Europastry, i Bimbo ha adquirit una empresa marroquina del grup Adghal.

Aquestes notícies positives contrasten amb les de signe negatiu, procedents del segment de les begudes. És el cas de Bacardí, que va tancar la planta que tenia a Mollet del Vallès, que va pel camí de convertir-se en una plataforma logística. La producció de l’empresa de begudes alcohòliques s’ha traslladat a Guadalajara i les oficines, a Barcelona.

Al Prat de Llobregat, Damm va deixar de produir cervesa per a la marca Budweiser, després de trencar-se l’acord que mantenien des de 1995. Mentre que, a finals d’octubre, els propietaris del celler Juvé&Camps venien la històrica marca de cava a un fons holandès.

També durant el 2017 es va gestar l’operació que finalment es va concretar al març d’adquisició de Freixenet per part de Henkell. La companyia alemanya va assolir el control (50,7% de la propietat) després de desembutxacar uns 220 milions d’euros.

En el rerefons d’aquestes operacions hi ha el debat permanent al si de la indústria del cava sobre si l’aposta comercial ha de ser per qualitat o per preu.