Jo encara recordo quan les dones del meu país havien de viatjar a ciutats com Londres quan tenien un embaràs no desitjat, o recorrien a centres clandestins o, pitjor encara, es convertien en mares sense voler ser-ho. I això encara passa a l’Argentina. Per això la votació del projecte de llei d’interrupció voluntària de l’embaràs és una decisió transcendental. I ho és perquè més de mig milió de dones argentines avorten cada any i el 95% d’aquestes ho fan clandestinament. I perquè des de fa trenta anys la primera causa de mort materna en aquest país és aquest avortament clandestí i perquè el 70% de les adolescents pareixen perquè no tenen cap altra possibilitat. I, què coi, perquè som les dones qui hem de decidir si volem o no ser mares.