Clars i directes, surten els músics i Willy Bárcenas agafa el micròfon: “Buenas noches, Cap Roig, sólo tengo un deseo: ¡que no olvidemos esta noche en nuestra puta vida! ¡Viva México, joder!” Solo de trompeta, el públic s’alça de cop i comença a ballar i cridar. México D.F. va ser la primera d’un total de 19 cançons que van allargar el concert de Taburete, divendres a Cap Roig , durant una hora i mitja.

Dalt de l’escenari vuit mascles alfa van fer enamorar un públic majoritàriament femení. Willy, vestint amb camisa de quadres blau cel, texans blau fosc i una polsera blanca de roba al canell esquerre. La resta de membres, amb samarreta i texans. Tots ben bufons i amb un somriure a la boca durant tota la nit.

El concert va anar rodat des de bon principi fins al final. Divertits, jugant amb el públic, noies cantant a ple pulmó i cridant algun “Willy, guapo!” entre cançó i cançó, pares vivint el concert a través del mòbil mentre el gravaven, parelles fent-se petons eterns durant les cançons romàntiques, fills dempeus a sobre de les cadires, un grupet de deu persones davant meu carregats d’èxtasi que no van tastar la cadira ni un moment, una mare al meu clatell que després de cada cançó cridava “‘Sirenas’! Quiero ‘Sirenas’!” (la cançó que els ha fet populars), unes senyores enmig del públic que treuen la bandera d’Espanya quan Bárcenas júnior crida “viva Cataluña y viva España” i quatre hiperventilats del públic responen un fort, alt i allargat “viva!” deixant-se les cordes vocals.

Les 23.30 h i per fi arribava Sirenas. La mare aquella ja podia deixar de demanar-la. Tothom treu els mòbils, drets, alguns a sobre de la cadira, parelles abraçant-se i el públic comença a cridar, “a casa de Dron, nos vamos a casa de Dron!”. Déu meu, quanta bogeria per aquesta frase.

El concert s’acostava al final, quedava fer veure que marxaven i tornar, cantar un parell o tres més de cançons i fer-se la foto final. Un final que va servir per fer un tastet del nou disc que estan preparant, amb la cançó Madame Ayahuasca.