Política

Justícia per als rohingyes

INFORME

L’ONU demana jutjar la cúpula militar birmana per “genocidi intencional” contra la minoria musulmana

Retreu a la premi Nobel i líder ‘de facto’ San Suu Kyi que no fes prou per aturar els crims de l’exèrcit

Fa un any, uns 725.000 rohingyes –membres de la minoria musulmana de Myanmar (l’antiga Birmània)– van sortir en massa cap al veí Bangladesh fugint de la repressió de l’exèrcit, que va cometre contra ells “crims atroços” –segons van denunciar els Estats Units– destinats a consolidar una “neteja ètnica” al país.

Ara l’ONU acaba de fer un pas més en la denúncia d’aquella persecució. Investigadors de l’organització internacional han confirmat la intenció “genocida” per part dels militars birmans en aquella operació, a l’estat de Rakhine, a l’oest del país. En conseqüència, demana que un tribunal internacional investigui i jutgi la cúpula militar de Myanmar.

La petició arriba després d’una missió d’investigació que les mateixes Nacions Unides van dur a terme –sense trepitjar el país, perquè les autoritats birmanes no els van autoritzar a fer-ho– sobre presumptes crims comesos pels militars birmans des del 2011 als estats de Kachin, Shan i, especialment, al nord de Rakhine. A més del “genocidi intencional” de Rakhine, han recollit proves de crims de guerra i contra la humanitat en aquests tres estats.

Els experts han instat el Consell de Seguretat a portar el cas al Tribunal Penal Internacional (TPI) o a crear un tribunal ad hoc per jutjar aquests crims. Mentre això no passi, van suggerir la imposició de sancions individuals contra els presumptes responsables identificats i un embargament d’armes contra Myanmar. La crisi dels rohingyes –no reconeguts com a ciutadans ni com una comunitat ètnica diferenciada per Myanmar– va esclatar el 25 d’agost de l’any passat, quan un grup d’insurgents de l’Exèrcit de Salvació Rohingya d’Arakan (antic nom de l’estat de Rakhine) va atacar posts policials i militars a la zona, una acció que va provocar més d’un centenar de morts (la majoria, guerrillers) i que va desfermar una altra campanya militar birmana a la regió.

“Feina inacabada”

Ara els experts de l’ONU consideren els comandaments militars responsables dels crims comesos durant aquella repressió, començant pel màxim cap, el general Min Aung Hlaing. També condemnen actuacions com la de la líder de facto birmana, la Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, perquè “no va utilitzar el seu càrrec [...] ni la seva autoritat moral per frenar o prevenir els esdeveniments a l’estat de Rakhine”.

Pels investigadors de l’ONU, “no hi ha indicis que les autoritats civils estiguessin involucrades en la planificació” de l’operació militar, però sí que van “bloquejar investigacions” i “els seus actes i omissions podrien haver contribuït a la comissió de crims atroços”.

La missió sosté que els militars van perpetrar delictes com ara “matances indiscriminades, violacions col·lectives de dones, assalt de menors i incendi de pobles sencers” als tres estats investigats, així com assassinats, empresonaments, desaparicions forçoses, tortures i esclavatge sexual, accions que en tots els casos són constitutives de crims contra la humanitat. També van trobar proves d’exterminacions massives i deportacions a l’estat de Rakhine.

Durant la crisi d’ara fa un any, Min Aung Hlaing va dir que el problema dels rohingyes havia esdevingut “una feina inacabada” i que el seu govern tenia molt d’interès a “resoldre-la”. Així mateix, s’han documentat polítiques excloents cap a aquesta minoria per “alteració de la composició demogràfica de l’estat de Rakhine”. I, en el cas de l’operació militar de l’agost del 2017, s’esmenta “un pla per a la destrucció” d’aquesta comunitat, contra la qual s’exerceix una “brutalitat extrema”.

La investigació realitzada per l’ONU es basa en 875 entrevistes amb víctimes i testimonis, imatges de satèl·lit i documents autentificats, fotografies i vídeos.

725.000
rohingyes
van fugir el 2017 a Bangladesh per evitar la persecució “atroç” de l’exèrcit.
6
anys
(2011-2017) cobreix la investigació de l’ONU sobre la repressió de l’exèrcit birmà contra els rohingyes.

Facebook, usat per incitar a l’odi

Redacció

En el seu informe sobre la repressió dels rohingyes, els investigadors de l’ONU també critiquen Facebook per haver permès que aquesta xarxa social, la més gran del món, s’hagués utilitzat per incitar a l’odi i la violència. Facebook va respondre, ahir mateix, amb un comunicat: “Estem prenent mesures a Myanmar per eliminar un total de 18 comptes de Facebook, un d’Instagram i 52 pàgines de Facebook, seguides per gairebé 12 milions de persones. Conservem dades sobre els comptes i pàgines que hem eliminat.” Entre aquests comptes, hi ha el del cap de les forces armades birmà, Min Aung Hlaing. “Volem evitar que s’usi el nostre servei per augmentar les tensions ètniques i religioses”, va assegurar Facebook.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.