La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va demanar ahir a la fiscalia superior de Catalunya que “deixi de monitoritzar” l’activitat dels Mossos d’Esquadra, després de saber-se que investigarà la seva actuació el 17 d’agost quan van identificar fins a 14 individus que treien llaços grocs de la via pública a Vandellòs i altres pobles de les Terres de l’Ebre. Artadi defensava l’actuació policial en el marc d’un protocol que és habitual en casos com ara el “d’encaputxats que actuen de nit” i que van amb pals i ganivets, i més encara si han rebut l’avís de veïns i fins i tot alcaldes “per alertar d’activitats que podien ser potencialment delictives” o derivar en amenaces. La portaveu lamentava l’actitud de la fiscalia: “Va contra el més feble, contra qui té la feina de protegir-nos.”

Aprofitant aquesta i altres polèmiques recents, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, insistia ahir a demanar per carta al conseller Miquel Buch que accepti incloure un punt per parlar de la “convivència en l’espai públic” en la reunió pendent de la Junta de Seguretat de Catalunya, que proposa que se celebri entre el 3 i el 7 de setembre, tot justificant que la Constitució atorga a l’Estat la competència exclusiva en seguretat pública, i que hi ha tres punts de la llei orgànica del 1986 que regulen la relació entre policies estatals i autonòmiques i que faculten l’Estat, com ja va fer l’1-O, a fer actuar els seus cossos “si ho estimen necessari”, fins i tot assumint el comandament.

Com ja feia Buch en la missiva que havia enviat dilluns, Artadi parava els peus ahir al ministre i li recordava que l’Estatut atorga “competències exclusives” als Mossos en seguretat ciutadana, per la qual cosa no tenen la necessitat de coordinar-se amb l’Estat, tot i que agraïa l’interès del ministre per la convivència i el convidava a fer una reunió sobre això quan vulgui, però en un altre marc. I és que el govern entén que la Junta de Seguretat, en l’ordre del dia de la qual continuen treballant, s’ha de focalitzar a pactar temes pendents que afecten les dues administracions, com ara la col·laboració contra el terrorisme, l’intercanvi d’informació, la coordinació operativa entre cossos, inclosos els internacionals, o el finançament dels Mossos, qüestions, a més, en què encara no s’han aplicat els acords als quals es va arribar en l’anterior junta del juliol del 2017. El govern entén que els punts són prou “crucials” perquè la junta es convoqui de manera immediata, encara que la convivència no figuri en l’ordre del dia. Tampoc veu que hi hagi de figurar, per exemple, l’exigència que el president Torra va transmetre dies enrere al govern espanyol perquè expliqui la participació de membres de forces de seguretat estatals en actes delictius contra ciutadans catalans.

El líder del PP català, Xavier García Albiol, ja va amenaçar ahir que si de la investigació de la fiscalia es desprèn que s’han “utilitzat políticament” els Mossos, demanarà a Pedro Sánchez que retiri les competències de seguretat a la Generalitat.