Fins i tot en la distància, Erdogan desferma la polèmica a Alemanya. Les autoritats de Wiesbaden, la capital de l’estat federat de Hesse, van decidir retirar una estàtua daurada del president turc que s’exhibia en el marc d’un festival d’art, al·legant motius de seguretat.

L’efígie, d’uns 4 metres d’altura, dues tones de pes i descoberta dilluns al vespre a la plaça de la Unitat Alemanya, la van treure vint-i-quatre hores més tard, després que la seva aparició hagués atret la presència d’unes tres-centes persones, entre partidaris i detractors del mandatari islamista.

“Després de les disputes verbals es va passar a les mans. També es van veure armes blanques”, declarava al Wiesbadener Kurier Oliver Franz, responsable de seguretat de la ciutat, a l’oest del país.

Segons Franz, la policia del land de Hesse, amb un centenar d’agents desplegats sobre el terreny, els va aconsellar de desmuntar l’estàtua “perquè la situació no escalés” i, davant el degoteig constant de persones a la zona, van decidir juntament amb l’alcalde, Sven Gerich, seguir la recomanació de retirada.

El mateix alcalde va explicar que, primer, van ser els detractors d’Erdogan –especialment kurds– els que van llançar ous contra l’estàtua, fet que va ser rebut com una provocació pels partidaris del president turc. Davant la violència que es va registrar, la policia va practicar tres detencions i va desallotjar la plaça, i els bombers es van endur l’estàtua.

Els organitzadors de la biennal de Wiesbaden, que aquest any se celebra sota el lema Bad News (Males Notícies) i que aposta en part per la provocació, van aconseguir el seu objectiu, ja que les reaccions a l’estàtua no es van fer esperar.

L’incident, d’altra banda, s’emmarca en el període de tensions que viuen Berlín i Ankara, sobretot a partir del 2015 –quan el Parlament alemany va reconèixer com a genocidi les massacres contra armenis perpetrades fa més d’un segle per l’imperi otomà– i el 2016, arran del cop d’estat fallit a Turquia al qual Erdogan va respondre amb una duríssima repressió. Les relacions bilaterals, a més, han resultat afectades per la detenció a Turquia de diversos ciutadans alemanys per motivacions polítiques. Entre aquests detinguts hi ha el corresponsal Deniz Yücel, la periodista i traductora Mesale Tolu –tots dos turcoalemanys i de retorn ja a Alemanya però pendents de judici–, i l’activista pels drets humans Peter Steudtner, també en llibertat. La tensió va repuntar l’any passat quan Berlín va vetar que polítics turcs –inclosos ministres– desembarquessin a Alemanya per fer-hi mítings davant la comunitat turca amb motiu del referèndum sobre la reforma constitucional a Turquia (una part dels turcs que viuen a Alemanya tenen doble nacionalitat i, per tant, poden votar al seu país d’origen).

Segons el diari Bild, Erdogan preveu fer al setembre una visita d’estat a Berlín, una qüestió que el govern alemany no ha confirmat. La seva darrera visita va tenir lloc el 2014, quan va ser rebut per la cancellera Merkel en qualitat de primer ministre.