El riu és civilització, i quan ha perdut tot aquest significat, reduït a una fenomenal claveguera a l’aire lliure, el remei per recuperar-ne l’esplendor ha de procedir de diversos remeis, tot maridant arquitectura, urbanisme, antropologia, història, ciències de la salut i medi ambient. Aquesta ambició és la que conté el projecte de restauració del riu Yamuna, afluent del Ganges i que passa per la segona ciutat de més densitat del món, Nova Delhi, la capital federal de l’Índia. La iniciativa està liderada pels arquitectes i professors de la Universitat de Virginia (EUA) Iñaki Alday i Pankaj Vir Gupta, que han aplegat el fruit de més de cinc anys de recerca i disseny a cura d’antropòlegs, arquitectes, historiadors, urbanistes i tècnics de salut i medi ambient en el llibre Yamuna River Project. New Delhi Urban Ecology, curosament editat per l’editorial Actar.

L’estudi, que ja és a hores d’ara un paradigma ineludible en la reflexió de com s’ha de concebre una solució integral per a un espai tan degradat com Nova Delhi i la seva conurbació, que arribarà als 20,4 milions d’habitants el 2021, ens descriu una solució en múltiples angles, que a banda d’enfrontar-se a la urgent neteja i sanejament de les aigües del riu, abasta la reurbanització de les riberes, la creació d’espais públics i la construcció d’habitatges socials per restituir a milions de ciutadans unes condicions de vida dignes. Com diuen els líders del projecte, cal reimaginar l’entorn urbà i definir-hi estratègies a partir d’intervencions holístiques. Resolder l’equació amb les variables prosperitat social i administració ecològica. Iñaki Alday, de l’estudi d’arquitectura barceloní Aldayjover destaca que el projecte ha reeixit com a test multidisciplinari: “Se’n parla molt, d’això, però el cert és que no hi havia metodologies fetes, i el projecte del Yamuna sí que ofereix una metodologia multidisciplinària oberta, amb diverses implicacions.” Complexitat és riquesa i per guarir el riu no podem obviar que és en realitat una entitat sagrada, la deessa Yamuna, filla de Súria, déu del sol, que necessita una reconsagració a través de la nova ecologia, d’un pla socioecològic.

Un pla que, en primer lloc, posa al descobert les causes de per què mor un riu. “Tot investigant per què el Yamuna mor quan arriba a Nova Delhi, i en veure que l’estat de l’aigua era el termòmetre de la febre de la ciutat, vam veure que les causes reals eren la falta d’equitat social, ja que qui menys té, els habitants de les barraques, és qui més paga a les màfies per una aigua contaminada.” Per Alday, és fonamental que les autoritats assumeixin plenament l’existència d’aquest conflicte social, perquè “el més important és garantir unes condicions de vida dignes a milions de persones, de classe baixa i de classe mitjana baixa.”

El projecte podria rebre en una fase d’arrencada una injecció de 300 milions de dòlars. Com informa Alday, “aquesta suma vindria d’una institució financera internacional, si bé en el seu desenvolupament integral, caldria que hi hagués una col·laboració entre el sector públic i el privat, com ja passa ara a Nova Delhi a les plantes de tractament d’aigua, i que caldria estendre a centres de salut i escoles”.

Iñaki Alday recorda que la transformació de Barcelona als temps olímpics “es va fer a través d’una nova visió de la ciutat, que, entre altres coses, recuperava l’accés de la gent al mar”. “Ara és Delhi la que necessita una visió socioecològica, recuperar l’aigua del riu i els espais públics associats.”

La nova visió sembla que qualla entre les autoritats locals: el ministeri de l’Aigua ja ha advertir que si les coses segueixen igual, en deu anys no hi haurà aigua potable per als ciutadans. Hom també és conscient que si la dinàmica actual es manté, el 2028 no hi haurà cap m² verd a tot l’estat de Delhi per l’efecte de les inundacions. I el Tribunal Suprem ha declarat que els rius són entitats vives i que és punible contaminar-los. No seria just acusar les autoritats de Nova Delhi de no haver-se escarrassat per redreçar l’estat de d’abandonament del riu. “S’han fet importants inversions en sanejament al llarg dels anys, però no han assolit els resultats esperats perquè hi ha hagut un problema de gestió de la xarxa de desguassos.” Un dels objectius és capturar l’aigua contaminada dels petits desguassos que van a parar al principal i transportar-la a la planta de tractament per evitar que aquest transporti aigua tècnicament fecal, amb 26 mg per litre de matèria orgànica. Aquesta captura del drenatge contaminat deixa un llit sec que el projecte vol convertir en un parc lineal, una gran infraestructura de camins, que si bé sobreeixirà d’aigua durant el temps del monsó, ja no serà un femer.