Universitat, recerca i innovació ignorades
No seria ni prudent ni encertat que ara valorés el govern de la Generalitat. Tot just fa tres mesos que exerceix, amb les vacances pel mig, i és hereu del caos que ha significat la intervenció maldestra, injusta i traïdora de l’Estat. Els consellers i els seus equips no han tingut temps de desenvolupar polítiques noves, i la feina principal ha estat començar a recuperar tot allò que la intervenció o el fre dels polítics de Madrid va esgarrar. D’altra banda, l’absència de pressupost ha impedit endegar nous projectes.
El govern actual no és un govern normal. Sovint els governs són poc coherents, sobretot quan són el fruit de pactes entre grups sense total coincidència ideològica. Per formar-los es fan equilibris per satisfer els partits que hi donen suport i els grups interns de pressió de cada partit. A més, s’hi afegeixen les necessàries polítiques de gènere.
En el cas català, els dos eixos, independència/autonomia i dreta/esquerra, no s’encavalquen i tenim un govern amb el suport d’independentistes tebis i d’independentistes radicals, que tenen conceptes sobre polítiques econòmiques i socials discrepants, i que a més ha hagut d’intentar encabir el dret de presos i exiliats, així com mantenir l’equilibri home–dona. Tot junt no podia conduir a res gaire coherent. Per no ser mal interpretat, diré que m’agradaria més tenir un govern amb més dones que homes. La meva experiència com a professor, ja des de fa molts anys, i també en tasques de gestió, m’ha portat a opinar així. De tota manera, cal valorar la capacitat. I quan es fan llistes i es formen governs, veig que compta més la quota i els equilibris de grups interns que la capacitat.
Sabia quina era la dificultat de formar un govern en aquestes condicions i que calia fer sacrificis i concessions. No tenia, doncs, gaires esperances, ni les tinc ara, més enllà d’aconseguir en el temps més breu possible que les coses estiguin endreçades en benefici de la gent i del seu futur. Amb tot, sí que discrepo de la distribució dels àmbits de govern. Em va decebre profundament veure que l’àmbit que reuneix les universitats i la recerca no ha recuperat l’estatus polític que tenia al començament del segle i que hauria de tenir si es vol un país competitiu.
Fa dotze anys, amb Manel Balcells com a conseller, va desaparèixer el DURSI. Error de Maragall. Els governs successius, d’un i altre color (Maragall, Montilla, Mas i Puigdemont), tot i lloar sempre la universitat i la recerca del país, van persistir en l’error de no crear un departament específic que reunís aquestes funcions. Per estalviar? Alguns estalvis surten cars.
Malgrat les reiterades demandes individuals i col·lectives, el govern nomenat pel president Torra tampoc ha restituït el departament d’Universitats i Recerca que, de manera natural, hauria d’haver incorporat la innovació.
Bona tasca.
No podem seguir més temps alimentant-nos de cofoisme. La universitat i la recerca van bé, ens diem tot mirant-nos el melic. No és cert. Ens mantenim en posicions dignes dins dels principals rànquings i, indubtablement, fem una formació més que correcta. En general, els nostres titulats, quant a coneixement adquirit, tenen poc a envejar als de les millors universitats, però no estem bé. La tendència no és bona. La falta de recursos és palmària. Només cal mirar com han evolucionat els recursos destinats en el pressupost de la Generalitat a les universitats en els darrers deu anys. Les conseqüències seran molt greus.
No vull acabar sense fer referència a la innovació i la transferència del coneixement o, a la millor compartició d’aquest coneixement entre empresa i món de la recerca. Requereix un tractament específic. La societat del benestar a Catalunya dependrà de l’economia del coneixement capaç de generar ocupació d’alt valor afegit. Un recent estudi al Regne Unit demostra que les empreses sorgides de les universitats adequadament finançades tenen una capacitat de prevalença en el temps molt més elevada que les sorgides només del sector empresarial. Sorprèn que, a banda de la frase de rigor en els discursos, la innovació hagi estat sistemàticament abandonada i que no tinguem una acció política clara.
El DURSI
El DURSI, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, va ser creat durant el darrer govern de Jordi Pujol, el 3 d’abril del 2000, i va ser suprimit durant el govern de Pasqual Maragall, el 20 d’abril del 2006, quan els consellers d’Esquerra Republicana van ser expulsats del govern per ordre del PSOE. No hi ha hagut cap més departament dedicat a Universitats i Recerca de manera principal.
